La paraula torna té en català dos sentits. D'una banda, seria allò que cal afegir al que s'ha venut per arribar al preu pagat. El cas més conegut l’han viscut els que tenen certa edat als forns de la infància, on el pa passava per la balança i, si no arribava al pes estipulat, el forner hi afegia un panet, un crostó o, amb més sort, un tros de coca. Devia ser l'únic que els motivava a obeir l’ordre materna d’agafar la coixinera i anar a la fleca: poder-se menjar la torna. D'una altra, és l'acció de revenja amb què es respon a una agressió rebuda. En els dos casos es torna el que es rep: en positiu o en negatiu. Però torna no vol dir, en català, "obstacle de terra o gespa que es posa en un reg per canviar el curs de l'aigua". I d’aquest sentit agrícola, que sí que té torna en castellà, deriva la idea de canvi radical, de 180 graus, en el curs d'un afer. Com hem de dir en català volverse las tornas? Girar-se la truita. Els canvis radicals, però, sobretot en política, són tan anhelats com infreqüents, i per a aquest desig condemnat a no complir-se tenim una gran frase feta, també gastronòmica i avícola, que ens retrata com a societat: somiar truites.
L'enquesta, feta l'any passat a 3.519 estudiants de 54 instituts catalans –privats, concertats i públics– conclou que el 75% dels alumnes no s'identifiquen amb la llengua catalana. De fet, quan se'ls va plantejar la pregunta “Quina és la teva llengua?”, només un 25,4% van dir que era el català, mentre que un 34,5% van dir que era tant el català com el castellà i un 31,8% van dir que era el castellà (el 8,6% restant van dir que era una altra llengua).
Les dades preocupen perquè si les comparem amb les mateixes enquestes fetes fa temps, es comprova com l'ús del català entre els adolescents no para de baixar...
