ELS PARTITS ESTÚPIDS
Toni Güell
...
Rajoy s'està erigint en l'intèrpret més constant d'un tipus de declaració pública particularment nociva. En va donar un exemple a propòsit de la polèmica sobre el nomenament de José Manuel Soria com a director executiu del Banc Mundial: " Si un funcionari no pot ser funcionari, això què és?" La renúncia de Soria ha estat una petita victòria de la decència que no ens ha de fer oblidar, sinó tot el contrari, que de comentaris falsaris com aquest Rajoy n'ha fet molts, i en relació a casos tan escandalosos com els ordinadors de Bárcenas i altres que no hem de perdre el temps ni l'espai de reproduir. Sí que cal, però, dedicar un temps i un espai a subratllar que aquest tipus de declaració constitueix una categoria en si mateixa: no és una relliscada risible (com les seves frases sobre els plats i els vasos, o sobre els veïns i l'alcalde), però tampoc és mer cinisme, en tant que el cinisme consisteix a portar a gala la immoralitat. És una tercera categoria, una operació de disfressa en la qual el PP s'està doctorant, consistent a fer passar per normal el que en realitat és la indignitat més descarnada.
Pot semblar que els efectes d'aquestes operacions d'emmascarament no van més enllà del curt termini, però no és així...
(Els polítics populistes) s'han pintat sobretot com a fenomens que provenen de la pèrdua d'expectatives de les classes mitjanes. També són, però, la conseqüència d'una degradació comunicativa i cultural, d'una banalització del discurs i del llenguatge que s'infiltra en les consciències com l'aigua i que les va xopant fins a fer-les més pesades, més lentes i més nècies davant l'escomesa del populisme que les encalça per apoderar-se'n...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada