pd 811

ARA,  dissabte, 10 de setembre del 2016

L'ÚLTIM ANY, HO JURO, L'ÚLTIM ANY!

Empar Moliner

Aquest any no t'hi has inscrit perquè no cal. Aquest any no s'ha de portar una samarreta verda o vermella. La d'aquest any és blanca, però ja veuràs si te'n poses una de casa o no. Aquest any no hi ha voluntaris que t'hagin de dir on et poses per sortir a la gigafoto. No t'has de donar les mans amb els desconeguts. Vas per lliure. Hi ha trams però no és com quan havies d'anar a omplir el número 15 perquè si no hi haurà un forat, el teu, i per culpa del teu forat serem la riota d'Europa. Aquest any és una manifestació i prou. Vaja, en són diverses. Hi aniràs, faràs el fet, i en acabat donaràs un tomb amb els amics o amb els desconeguts que t'hagis trobat. Anar a una manifestació ja és un esforç. Apuntar-s'hi encara més. Normalment, en un dia així, la gent dels països normals es mira els castells de focs artificials.

Entremig de tot això, que és ni més ni menys que una mani, periodistes d'allà que ja porten la crònica feta i que no l'alteraran vegin el que vegin. Qualsevol foto serà el que ells vulguin. Si somrius, t'han rentat el cervell, si no somrius, ets violent, si hi duus els nens, els estàs utilitzant, si no els hi duus, deu ser que tens por dels radicals. Si hi ha més gent que mai, no la comptaran, si hi ha menys gent que mai, diran que el separatisme es desinfla com un suflé. Ensenyaran només la manifestació de Barcelona i no pas les altres o ensenyaran la de Tarragona o la de Salt, parlaran de nosaltres sense nosaltres. Diran que dividim per no dir que multipliquem.

Davant de tot això, tu només rius. Demà aniràs a ca la sogra andalusa, que és la que té més ganes d'anar-hi, a la mani, perquè -diu- “ Estoy hasta los huevos y quiero la independencia ya”. Dinaràs i et queixaràs d'haver de sortir a aquella hora a mig pair el salmorejo i l'escalivada i el pa amb tomàquet i el “bacalao con naranja”. Diràs que és l'últim any, que és el que vas dir l'any passat. I un cop al carrer, com sempre, faràs que tothom al teu voltant se senti acollit com tota la vida s'ha fet en aquesta volcànica i barrejada terra.