ARA, dissabte 23 de gener del 2016
EL GEST CORRECTE
Sílvia Soler
...
...
M'havia enamorat d'en Llach en la intimitat de l'habitació que compartia amb la meva germana i a través dels seus discos. A casa el cantautor gaudia d'un gran respecte, afavorit pel fet - no gens menyspreable en una família d'exiliats empordanesos - que el noi era nascut a Verges i reivindicava sempre que podia els seus orígens.
L'admiràvem pel seu compromís polític i per la valentia que demostrava des d'aquell posat extremadament tímid.
Però a més a més d'aquests arguments, per sobre de tots ells, n'hi havia un altre, per a mi, més essencial: les seves cançons em tocaven l'ànima. Sentia que les havia escrit per a mi, que érem germans bessons sense haver-nos conegut mai.
L'admiràvem pel seu compromís polític i per la valentia que demostrava des d'aquell posat extremadament tímid.
Però a més a més d'aquests arguments, per sobre de tots ells, n'hi havia un altre, per a mi, més essencial: les seves cançons em tocaven l'ànima. Sentia que les havia escrit per a mi, que érem germans bessons sense haver-nos conegut mai.
Han passat quaranta anys i pel camí he canviat les meves preferències, he perdut alguns ídols i he patit alguns desenganys. Però en Lluís Llach no m'ha decebut gens ni mica.
...
...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada