EL PUNT / 25 d'abril del 2007
INDEPENDENTS?
Joan Ventura
Els
índex de filiació als partits polítics són baixos. Tal vegada és culpa
del tren que vam perdre al segle XX, o de la falta de sintonia amb la
societat, o una evidència de la passivitat que ens caracteritza. A l'hora de definir-se ... la gran majoria
opta per un estratègic: "Jo sóc independent". Santa paraula, la
independència! Però no parlarem de l'autodeterminació, sinó de la sobirania dels governs locals... hi ha la sensació que s'han presentat més candidatures que mai, sobretot, independents.
Ciutadans que ja no confien en els partits ni en els polítics i que
creuen que anant per lliure i substituint-los seran capaços de defensar i
resoldre els assumptes que els preocupen. De la mateixa manera que sempre he tingut simpatia per les agrupacions, les enteses i les unions de progrés perquè sumen diferents opcions, m'angoixen les candidatures que es diuen "independents..." i no ensenyen les cartes ideològiques. Són llistes ben legítimes, només faltaria, però solen estar formades per tres classes d'individus: els que hi van per un interès particular (visible o no)..., els desenganyats d'altres formacions perquè no els han fet prou cas o no els han col·locat en el lloc que creuen que es mereixen, i els que s'hi apunten perquè són els únics que els hi ho han demanat.
Nota de l'amanuense: cadascú que pensi, si és el seu cas, quin és el tipus que ha de suportar,... jo ho tinc claríssim!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada