(arafa....)
D’una manera o altra, tot l’independentisme espera. El què?... preveure tres possibles desenllaços a l’atzucac que tan
desesperats té la CUP i els independentistes abrandats i tan ocupats té
Torra i Puigdemont.
La primera seria una reforma
constitucional inclusiva que, entre altres coses, fes una oferta a
Catalunya prou atractiva perquè la majoria del poble la votés. Seria,
sens dubte, la millor solució per a l’estat espanyol... La segona seria el col·lapse constitucional, desencadenat per raons econòmiques... La tercera seria una sentència a Estrasburg que obligués a treure de la presó els líders independentistes..
Dissortadament, no crec que l’estat espanyol permeti un referèndum
legalment vinculant i, per tant, no pot descartar-se la conveniència
d’una acció de desobediència cívica massiva (com va ser l’1-O). Ara bé,
aprofitar la segona o la tercera oportunitats exigeix que, en aquell
moment, les institucions estiguin en mans independentistes, i per això
(entre altres raons) seria bo que els partits se les prenguessin amb més
seriositat.
Miquel Puig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada