divendres, 24 de juliol de 2020

pd 1895 Qui ha de liderar l'estratègia independentista?

(arafa...)
... En una part de l'independentisme s'ha imposat la idea que la revolta dels somriures és una ingenuïtat. S’ha traspassat una línia mental perillosa. Com a víctima de la repressió, hi ha gent que es creu amb el dret a protestar cremant pneumàtics, tombant contenidors per fer barricades, tirant tanques, trencant semàfors, llençant objectes a la policia i encarant-s'hi. Alguns ho fan directament i altres ho justifiquen, ho minimitzen o ho atribueixen exclusivament a infiltrats. Aquesta creença és letal. És caure en la trampa de la repressió, que precisament busca la resposta violenta per legitimar-se... Cada encaputxat és una oportunitat per a un infiltrat. La violència, per mínima que sigui, allunya la independència... En el rerefons d’això hi ha el debat sobre quina estratègia ha de seguir l’independentisme. D'una banda, hi ha els partidaris de la unilateralitat, que, tot i estar en minoria, són els més bel·ligerants a les xarxes i al carrer; i els més mobilitzats... (De l'altra hi ha un) sector que ha decidit aparcar la unilateralitat i voldria tornar al pacifisme immaculat, a la mobilització indubtablement no-violenta i imaginativa. Però és un grup, al seu torn, dividit...
Quan es demana unitat estratègica, caldria que decidíssim a qui donem el lideratge per fer-la possible. ¿Als minoritaris unilateralistes o els majoritaris no-violents? I dins d'aquests segons, ¿als desobedients o als cohesionadors?
Ignasi Aragay

Cap comentari:

Publica un comentari