(arafa...)
Des del 2012 fins al 2017 l'agenda política a Catalunya, i per connexió o
conseqüència també a la resta d'Espanya, ha estat marcada pel miratge
de la independència, és a dir, per la il·lusió òptica que feia
versemblant a la llunyania aconseguir la independència, però que
s'esvaïa en la proximitat. Des del 2017, l'agenda política està marcada
pel miratge del 155, que no és menys il·lusori que la independència...el 155 no era una opció. Intentar
governar Catalunya des de l'Estat no és possible. El 1934 es va poder
fer. El 2017 ja no era possible... El 2017 l'exercici del dret a l'autonomia tenia una trajectòria de
trenta-set anys i la suspensió indefinida de l'exercici d'aquest dret no
només tenia un cost polític insuportable, sinó que a més no era
tècnicament executable... Pretendre que es pot aturar de manera temporalment indefinida l'exercici
del dret a l'autonomia i que es pot dirigir una comunitat autònoma des
de l'Estat no és possible amb la Constitució de 1978... Però és que, a part que jurídicament no és possible, políticament és
impossible executar l'operació... La reducció de la constitució territorial per a Catalunya al 155 per
un temps indefinit suposaria la fi de l'estat de les autonomies tal com
l'hem conegut .... Aquest és l'objectiu expressament declarat per Vox. ¿Potser també
el 'programa ocult' de les direccions del PP i de Ciutadans? ...
Javier Pérez Royo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada