(arafa...)
... A vegades... Voldria que els joves, i jo, jove metafòric assimilat, no deixéssim mai
d’encendre i mantenir ben viu el foc metafòric de la nostra
disconformitat i de la nostra lluita per canviar les coses, per sortir
al pas de les terribles injustícies dels estats autoanomenats demòcrates
i civilitzats, per sortir al pas de la seva corrupció, del seu
conformisme interessat. On ets Europa? Que dorms?
Desgraciadament ja no tinc vint anys. En tinc gairebé quatre vegades més
i ara el que em toca és anar preparant l’equipatge per al viatge
definitiu. Però deixar el meu país tal com es troba m’és una causa de
dolor profund. Pensar que no veuré el final feliç de tot això em
produeix una tristesa infinita. Però em conforta que els joves mirin
endavant i que no cedeixin. Els joves i el seu foc metafòric són la
nostra penyora d’un futur més just...
Narcís Comadira
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada