(arafa...)
Ni la tristor ni l'emprenyament ni l'odi són obligatoris. La felicitat
tampoc, esclar, però posats a triar... Tanmateix, els humans som força
clarividents a l'hora de veure els mals i més gasius amb les coses
bones; tant, que a vegades la bondat ens avergonyeix. D’una banda
empaitem obsessivament el propi benestar, sigui físic o espiritual, i de
l'altra fàcilment ens deixem arrossegar per la cara fosca, per
l'atracció del mal, la transgressió... El dubte és bo fins que et paralitza.
Els humans catalans sobiranistes, o simplement els
amants de la llibertat i la democràcia plenes, no tenim ara marge per a
la paràlisi. Tampoc per a l'odi... haurem de fer un
esforç per no instal·lar-nos en la ràbia i l’emprenyament, per no
deixar-nos arrossegar per la cara fosca. Davant la injustícia consumada
contra els presos polítics, molts sortirem al carrer fent un esforç per
mantenir el rumb, la serenitat, l'ànim sencer. Sens dubte al món hi ha
situacions molt més dramàtiques, però aquesta ens toca de massa a prop... L’anticatalanisme és la benzina històrica de l’espanyolisme. En lloc
d’acceptar la catalanitat, per existir Espanya, al final, sempre
necessita negar-la. Abans amb les bombes, ara amb les porres, la
Constitució i el Codi Penal...
https://www.ara.cat/opinio/revenja-ja-se-quedar_0_2324767530.html
Ignasi Aragay
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada