(arafa---)
El miratge de la unitat independentista ha quedat aquesta setmana
definitivament esborrat... Les ànimes de l'independentisme són
moltes i variades, la pluralitat ideològica del moviment és el que li ha
donat ales durant una dècada. En canvi, al llarg d'aquests anys les
unitats polítiques tumultuoses i forçades no han quallat, ni han estat
mai completes...
La idea d’unitat ja no és creïble. Respon a la falsa
il·lusió nacionalista romàntica d’imaginar un país compacte, homogeni,
unànime. Catalunya, ni segurament cap societat moderna, no és així. Ni
crec que ens agradés que ho fos. Una altra qüestió és l’estratègia per
avançar cap a la independència. Aquí sí que és imprescindible buscar la
unitat, però una que respongui al país veritable, que aconsegueixi sumar
la seva diversitat social, cultural i ideològica. Que respecti els
ritmes i entengui les motivacions de cadascú. Això sens dubte és més
difícil i més lent, però si s’aconsegueix també és més sòlid.
I de la mateixa manera que la unitat simplista, naïf o populista ja no serveix, també ha caducat el clam del diàleg a seques, onanista...
Comença una segona dècada del Procés, que serà menys excitant, però que hauria de ser més efectiva.
Ignasi Aragay 5.7.2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada