(arafa<d'1any)
(Nota de l'amanuense: vet aquí una part important de la meva vida condensada en tres paràgraf...)
...
Tot això devia durar poc, esclar. Sense adonar-te'n, aviat et fas gran i
vas deixant pel camí les il·lusions perdudes, les flors, les noies, les
tombes dels que ja no hi són. Vas tocant de peus a terra, cada cop més
arrapat a la vida prosaica. Vas arraconant els somnis de joventut, que
sempre són somnis de llibertat. “Com és que no n’aprenem mai?”, ens
preguntava un Pete Seeger que sempre va semblar un jove innocent, fins a
la seva mort als 94 anys: les galtes colrades, la mirada espurnejant i
un somriure etern. L'art de l'eterna joventut. Xesco Boix va ser el seu
amic català, però el Xesco un dia va tirar la tovallola de la vida. Avui
som pocs els qui el recordem...
Ignasi Aragay, 18.7.21
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada