(arafa<d'1any)
... L’independentisme s’inflama quan l’autogovern s’encalla i retrocedeix.
Desinflamar-lo passa, doncs, per fer que avanci. Si avança, el “suflé”
sempre baixa, però ni tan sols amb una repressió incompatible amb la
democràcia, la societat catalana ha renunciat a la nació, que té
el seu símbol més visible en la llengua. En el seu salt cap a l'estat,
el neoindependentisme, que és de base benestant, hi té molt a perdre i
té, també, les de perdre davant un espanyolisme irracional, violent i
feixistoide que el castiga des de l’Estat profund... Els canvis polítics fan de molt mal predir. Però hi ha un fet indissimulable: en el mentrestant la nació es va afeblint...
La nació és el pòsit de la història, però com els boscos mil·lenaris cal
conrear-la i protegir-la; i més quan els vents de la globalització
neoliberal -letals per a la diversitat- bufen tan fort... no hi ha res com la salut de la llengua ...
Deixar-la morir per “ampliar la base” és el millor servei que es pot
prestar a l’espanyolisme.
Albert Pla Nualart, 25.7.21
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada