pd 2381 Ja n'hi ha prou

(arafa<d'1any)

Entenc del tot -políticament i humanament- la decisió de Pablo Iglesias de marxar d'un debat on la representant de Vox es negava a condemnar les amenaces de mort que han rebut, entre d'altres, ell i la seva família, amb bales incloses. I aplaudeixo la decisió dels altres partits que van abandonar també el debat per solidaritzar-s’hi. No estem davant d'una qüestió de discrepància d'idees. En el terreny de les idees, s'ha de poder escoltar i rebatre l’adversari, mantenint les formes i la cortesia. Però quan l’adversari no condemna que t’amenacin o aplaudeix la teva persecució i el teu empresonament, entrem en un altre terreny. I en aquest terreny, la cortesia esdevé impossible. La cortesia és l'expressió del respecte, fins i tot amb qui discrepes. Però on hi ha amenaces, presó i exili, repressió i persecució, no hi ha respecte. Per tant, la cortesia esdevé una resposta inadequada a la manca de respecte personal, polític i humà, un camuflatge impostat. Entenc llavors que en un moment determinat Pablo Iglesias i els altres diguin que ja n'hi ha prou. Però penso també que si haguessin seguit amb atenció i empatia la situació política a Catalunya haurien vist que ja hi ha hagut fins ara moltes ocasions per dir que ja n'hi ha prou.

Vicenç Villatoro Lamolla, 25.4.21