... Tots els matins del món... L'acció transcorre la segona meitat
del segle XVII i els protagonistes són els músics Jean de
Sainte-Colombe i Marin Marais, dos genials i mítics intèrprets i
compositors de viola de gamba...
Sainte-Colombe es nega a tocar a Versalles. "He consagrat la meva vida a
uns taulons de fusta grisos que hi ha sobre una morera; als sons de les
set cordes d'una viola; a les meves dues filles. Els meus amics són els
records. La meva cort són els salzes que hi ha aquí, l’aigua que corre,
les bagres, els gobis i les flors de saüc. Digueu a sa majestat que el
palau no n’ha de fer res, d’un salvatge...". El rei l’acaba deixant per
inútil, sense càstig.
És llavors que entra en escena Marin Marais, un jove galtaplè de disset
anys que vol millorar com a intèrpret de viola de gamba. Aquí comença
realment la història, que no explicaré. "Us accepto [com a deixeble] pel
vostre dolor, no pel vostre art", li diu Sainte-Colombe, per a qui la
música, malgrat la seva essència sobrehumana, també és una llengua
humana. Sainte-Colombe, a través del seu art sonor, manté una secreta i
apassionada vida interior aferrat al record de la seva difunta esposa.
La resta no compta. Tampoc Marin Marais. Les filles, una mica...
Ignasi Aragay, 30.9.2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada