Trump simplement branda la llei del més fort. És
un líder gregari i antipoètic, que fa de la banalitat i la barroeria
moral la seva marca. Molta gent, ves per on, s’hi sent identificada. El dolentisme li funciona...
Però en aquest quart de segle, fins a arribar a aquest senyorot del
tupè i l’exabrupte, al món han passat unes quantes coses més. Algunes
són exactament l'altra cara de la moneda: per exemple, la irrupció de
les dones alliberades i empoderades... Alhora, estem assistint a la hibridació de gèneres, amb identitats i
plaers sexuals líquids, una autèntica revolució de la intimitat...
Aquesta recerca de les persones cap a l'interior respon, segurament, a
la manca de certeses en la vida pública. Ens hem instal·lat en el
desconcert ideològic i ètic, del qual s'aprofiten tots els Trumps... no trobem un nou camí de sortida. La cridòria s’imposa i les crisis s’acumulen i s’exacerben... la involució democràtica occidental, amb la mutació zombi d'uns
totalitarismes que ja crèiem superats: ara es porta la frivolitat
autoritària. La frivolitat del mal...
Davant de tot això, no resulta estrany el triomf de les ficcions
distòpiques en la literatura i el cinema. Ni tampoc els fantasmes d’una
regressió en el marc de les creences, que tant en el terreny religiós
com en l’ideològic estan portant nous fanatismes excloents. Més duresa...
Ignasi Aragay, 25.5.2025
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada