(arafa...)
En aquests moments a Catalunya hi ha molta més tristesa que violència.
Diria que hi ha una tristesa força generalitzada en el camp sobiranista.
Tristesa humana per la situació de presos i exiliats... Tristesa per la sensació de
picar ferro fred, de no obtenir cap resposta, de topar amb una
indiferència absoluta en l'àmbit espanyol i amb una solidaritat molt
gasiva i prudent en l'àmbit europeu. Una tristesa, però, que, ni tan
sols barrejada amb la desorientació, que n'hi ha, no li fa renunciar a
l’ideal d'independència... Arreu, més
tristesa que violència. L’excitació eufòrica, companya de la violència
gairebé prebèl·lica que ens diuen que hi ha –i que algú sembla
necessitar per fer el màrqueting del judici als presos–, no la sé veure,
a Catalunya, gairebé enlloc. I el 'gairebé' va, sobretot, per l’extrema
dreta.
Vicenç Villatoro
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada