... ja fa molts anys que els gais han aconseguit que les lleis del nostre país, aquestes almenys, els protegeixin amb tota mena de garanties: l'homofòbia és avui tan castigada com les actituds hostils o insultants envers les dones. Llavors hom es pregunta: ¿Cal continuar manifestant-se per uns drets ja consolidats? ¿No seria millor que aquestes mostres de fervor homo es produïssin, malgrat el risc que això comportaria, en països i societats en què aquests drets encara no s'han aconseguit?
I encara més: ¿per quina raó aquests festivals gais estan dominats per un exhibicionisme que frega la impudícia, amb cossos tots iguals, que semblen fets amb un motlle de fer pastissos -les famoses “pastilles” del tors-? ¿Per què no hi tenen cap lloc els homes d'una certa edat, en nom de la igualtat universal dels gais respecte als heterosexuals, i de tots els gais, grans i petits, joves i vells, guapos i lletjos, entre si? És un misteri.
O no
n’és cap: hi ha una certa tendència dels activismes gais de Barcelona a
l’espectacle, com està succeint d’altra banda en tants altres aspectes
de la vida cultural de la ciutat. Però un servidor, que no presenta cap
sospita d’enemistat amb el món gai, ans tot el contrari, es preguntava
en veure determinades imatges a la televisió, si allò no s'assembla
més a un mercat de la carn que a una manifestació d’éssers raonables...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada