Abans els adolescents i joves havíem de fer colzes moltes hores asseguts
davant d'un llibre, armats d'un llapis ben afilat per subratllar i de
paper i boli al costat per anar prenent notes damunt un full en blanc.
Ara aquests estris d’escriptura, i sovint també els mateixos llibres,
han estat substituïts per l'ordinador i el mòbil, que suposadament ho
contenen tot: tot el saber, tota la vida. Llavors, la pregunta és: ¿rere
aquest miratge tecnològic ha desaparegut l’estudi entès com un temps
llarg de silenci i soledat, de concentració, d’introspecció i, sí, també
d’avorriment? La velocitat trepidant amb què tot se succeeix, les
possibilitats infinites d'accedir a atractives realitats virtuals, el
món convertit en un joc de pantalla, en una broma visual permanent, en
una dispersió agradable ¿han acabat amb l'antiga essència de l’esforç
intel·lectual?... Llegir ha passat a ser un hàbit gairebé exòtic, estrany, friqui:
deu tenir ja només l’encant de la cosa minoritària, elitista... Els
llibres, a més, ocupen espai, ningú sap on posar-los. Solució? No
tenir-ne. Així, de passada, també t’estalvies haver-los de llegir...
continuarà...
Ignasi Aragay, 31.12.2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada