pd 682

TRIUNFO 723 – 4-12-1976

CUBA, 1956-1976 PROCÉS D'UNA REVOLUCIÓ (i 2)

Juan Aldebaran

Tanmateix, amb totes les impureses que s'han produït en aquests vint anys, Cuba ha aconseguit no pas la societat ideal, ni la societat perfecta utòpica que promet el comunisme, però sí una transformació dels sistemes feudals i colonials antics fins a construir una comunitat on el repartiment de la riquesa és enormement més just, on la dignitat de l'home té vies per esdevenir, on la instrucció pública arriba a tothom...

... Cuba no ha aconseguit fascinar a tots els intel·lectuals que l'han visitat, però ha aconseguit millorar la condició humana dels seus habitants: Cuba no ha desenvolupat tot el potencial original de la seva revolució, però s'ha establert tant fermament que ja no es pot pensar que el seu enemic pugui prevaldre a les serves portes.

... El procés cubà és fascinant, a condició de no arrossegar-se per la passió de la imitació i no deixar-se portar per dos miratges: el de considerar massa gran la distància entre els seus ideals de nova societat i la seva realització i el de considerar que ja és tot fet. Una revolució en marxa és un procés dur i difícil, un procés de sacrificis: Cuba ha enfrontat totes les dureses i totes les dificultats que es puguin imaginar, i la seva sola existència com a nació independent en un context dominat i colonitzat és ja d'una transcendència històrica positiva.

pd 681

TRIUNFO 723 – 4-12-1976

CUBA, 1956-1976 PROCÉS D'UNA REVOLUCIÓ (1)

Juan Aldebaran

... Cada revolució és un fet que comença i acaba en sí mateixa...

... Bastir un règim comunista a la riba dels Estats Units, el país més anticomunista i més poderós del món, i mantenir-lo durant vint anys – i els que vindran – pel damunt de tots els avatars del món, per sobre de totes les pressions polítiques i militars, és un esdeveniment inversemblant...

...

La puresa d'una revolució, de qualsevol revolució, probablement només es dona en els seus inicis, en el gran salt cap endavant, i mentre s'està combatent. Després influeixen sobre ella una sèrie de fets que la van modificant, endarrerint el seu caràcter, sempre utòpic, d'instauració d'una nova època i d'una nova societat perfecta...

pd 680

EL MÓN /187 - 22/XI/85

SOM UNA NACIÓ!

Àngel Colom i Colom 

...

Feia poc de l'intent de cop d'Estat (aquell nefast 23 F)...

La Crida a la Solidaritat en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalanes acabava de néixer un esplendorós 18 de març de 1981, al paranimf de la Universitat de Barcelona, quan ja es veia que s'iniciava una brutal involució del respecte als drets nacionals dels catalans, bascos i gallecs, fruit del pacte dels polítics espanyols i del rei amb els militars, veritable poder fàctic de tota l'anomenada transició i encara actualment.

Més que mai, doncs, feia falta que els catalans afirméssim la nostra identitat nacional... Un crit mil vegades repetit, un crit, absolutament, de tots: SOM UNA NACIÓ!!! Els espanyols ja no podien dubtar més de la nostra voluntat decidida: representants d'un miler llarg d'entitats catalanes de tot signe, totes les forces polítiques catalanes i democràtiques, parlamentàries o no, els sindicats,... la Crida va possibilitar la màxima unitat, des de l'Assemblea de Catalunya, la veritat del TOTS que convocava l'acte.

En aquell mateix moment, l'acte del Camp del Barça era ja una data en la història contemporània dels Països Catalans.

pd 679

EL MÓN / 187 - 22/XI/85

I VOSTÈ ON ERA EL 20N?

Eva Martin

MARINA ROSSELL: Vaig arribar a creure que hi hauria una revolta.

F. VIZAÍNO CASAS: Avui valoro més Franco que abans.

ELEUTERIO SÁNCHEZ: El franquisme hauria mort de mort natural.

BALTASAR PORCEL: Va ser el governant més repressiu que hagi pogut existir.

ISABEL-CLARA SIMÓ: M'escandalitza veure que Franco pot ser revisat.

FRANCISCO UMBRAL: Franco és un parèntesi en la història.

LLUÍS RACIONERO: Entre un nocturn de Chopin vaig sentir "Franco is dead".

JAUME PERICH: Franco va servir perquè durant molts anys pensés que fer-me una palla era dolent.

J.M. AINAUD DE LASARTE: Per mi va ser la fi d'un mal son.

PEDRO RUIZ: Que el cel el jutgi... si el cel existeix.

RAMON MUNTANER: Una gestió brutal, nefasta, fatal...

NAZARIO: El meu esperit crític i la meva mala llet els dec a Franco.

FERNANDO REY: No recordo com me'n vaig assabentar. Hi ha coses que el subconscient esborra.

J.N. GARCIA-NIETO: Pel bé del poble desitjava que es morís.

PERET: Sempre he estat apolític, per descomptat que no crec en els polítics...

GABRIEL JACKSON: Va permetre la corrupció, però ell no era corrupte.

VICTORIA PREGO: Em vaig sentir alegre, però preocupadíssima.

JOAN BROSSA: Ara el veig més culpable que mai.

MIQUEL MARTÍ POL: No veia gens clar què passaria.

JOSE AGUSTÍN GOYTISOLO: Odiava Franco des de la Guerra Civil, quan la meva mare va morir en un bombardeig. 

LUCIA BOSÉ: Va ser positiu, perquè ha servit per mantenir Espanya al nivell que ara som.

ORIOL MARTORELL: La transició tal com es va fer era l'única solució possible.

PACO IBÁÑEZ: Franco, per mi, està tan lluny com Ramsés III.

ALBERT BOADELLA: Un valor positiu; va ser el màxim estimulador del nacionalisme català.

OVIDI MONTLLOR: Sentia una barreja d'eufòria i por i vaig agafar el primer tren per escapar.

MARTA PESSARRODONA: Em sembla un fracàs nacional el fet d'haver-li permès que manés. 

LUÍS EDUARDO AUTE: Una profunda mediocritat.

JULI BUSQUETS: Creia que el franquisme continuaria després de Franco.

FRANCESC BELLMUNT: Estic convençut que a Catalunya va morir molt abans.

EVA SERRA: El franquisme no era Franco sinó l'Estat.

JORDI PETIT: Franco és la causa d'una gran misèria sexual.

JOSEP M. BRICALL: El franquisme ha sobreviscut a la dictadura.

AVEL·LÍ ARTÍS GENER "TISNER": Mai no m'havia pensat que pogués ser testimoni de l'Autonomia del nostre país.

RAMON PINYOL: Hauria preferit que morís penjat d'un arbre com els assassins.

AGUSTÍ DE SEMIR: Franco va morir al llit i la classe obrera va ser la gran vençuda.

PACO CANDEL: També els dictadors moren.

TETE MONTOLIU: Quan vaig sentir música clàssica a la ràdio vaig pensar: ara beurem cava!

FREDERIC RAHOLA: Em vaig sentir de sobte alleugerit de la pressió que sense adonar-me havia exercit el règim.

SALVADOR GINER: Franco era un dictador ridícul.

IAGO PERICOT: Fins i tot ara estem patint les conseqüències de res més que un error històric.

pd 678

EL MÓN / 187 - 22/XI/85

PER MOLTS ANYS, DEMOCRÀCIA

Joan Barril

Potser no ho hauríem de fer. La memòria tan sols conserva aquells moments que mereixen ser recordats i Franco no és al catàleg. Connais pas. Franco, una làpida, un interruptor de la història, una llumeta al Pardo, una plaça d'Orient, un gendarme d'Occident, una mort al llit. No hi cap càrrega èpica en l'ascensió i caiguda d'aquest home. El dia que va morir Franco els trens tampoc no van arribar a l'hora.

Però deu anys més tard ens han posat Franco al davant i les hemeroteques s'han vist assetjades per escamots d'incrèduls. Franco, va existir realment?...

...

Ras i curt: en aquest país hi ha lloc per a tothom, però Franco era un assassí. O ho anem repetint amb veu alta o encara haurem de demanar perdó de ser demòcrates. Per molts anys, llibertat!

pd 677

MUNDO DIARIO - jueves, 7 de diciembre 1978

EL VOTO DE LOS DIRIGENTES POLÍTICOS

Carlos Santos

Adolfo Suárez: Satisfacció en aquest dia en que el poble aprovarà la Constitució de la llibertat... Avui es compleix un objectiu fonamental de la Corona: retornar la sobirania al poble.

Felipe González: per primer cop hem votat lliurement en un referèndum. Per primera vegada assistim al part d'una Constitució que serà referendada per tot el poble, espero, contribuint a crear una nova Espanya capaç de canviar i modificar per si mateixa.

Santiago Carrillo: Considero que avui és un dia molt important perquè s'han acabat les lleis feixistes de Franco i entrem en una veritable democràcia... Ara cal posar-se a treballar; cal posar-se seriosament a tractar els problemes econòmics i socials del país... Per primera vegada a Espanya la monarquia i la democràcia caminaran juntes.

Redacció

López Raimundo: hem de reconèixer que la campanya electoral ha estat molt avorrida...

Reventós: El sí massiu de Catalunya demostra el talant democràtic del nostre poble ja que és un vot basat en la voluntat de la classe treballadora i els pagesos...

Tarradelles: Tot el Consell està més que satisfet perquè aquest vot massiu de Catalunya representa una gran victòria...

pd 676

EL MUNDO DIARIO - núm. 3123 - jueves, 7 de diciembre 1978

"SÍ" CON ALTA ABSTENCIÓN

(Titulars i editorial)

En el referèndum constitucional

Alta participació a Catalunya - L'abstenció més alt es registrà a Galícia  i Euskadi - La tranquil·litat fou la nota dominant de la jornada - Alguns interventors del PNV obstaculitzaren les votacions a Biscaia. 

La jornada d'ahir, pacífica i democràtica, ratificà, amb el vot popular, el treball realitzat pels representants polítics en el Congrés i el Senat. L'octava Constitució que hem tingut en la història ha assolit així el suport legitimador que necessitava. Dient "sí" s'ha dit rotundament "no" a la dictadura.

Ja tenim Constitució. El poble, un cop més, ha dat proves sobrades de maduresa i equilibri polític. Ha respost a la crida ciutadana i ha deixat constància del seu sentit de la responsabilitat. Ni un sol incident greu. Ni una nota que desentonés en el dia d'ahir. Aquesta Constitució ha estrenat la via legal amb el peu dret.

Tanmateix, seria neci creure que la democràcia està consolidada. Arriba el moment de compartir responsabilitats, de construir entre tots el futur... La decisió pertany ara a un poble al que les lleis proclamen com a sobirà. S'ha acabat l'etapa de provisionalitat i de consens... El poble, un cop més ha respost. Ara és el torn dels governants i dels polítics.