pd 935

​EL PERIODICO ... 2008?

S'HA DE PENSAR EN EL FUTUR

Luís de Sebastián

Quan sortim de l'actual crisi, perquè algun dia en sortirem, ¿on sortirem? ¿Tornarem a la situació que hi havia, diguem-ne, a començaments del 2007? ¿És a dir, tornarem al model de creixement insostenible que teníem en aquell moment, a base de consum desbocat, finançat amb crèdits barats?... Ara com ara, fa l'efecte que els governs no hi pensen. Tot sembla indicar que la seva meta és tornar al que hi havia abans de la crisi... Aquest serà el moment de pensar en noves maneres d'organitzar el treball, de canviar de model.

En realitat no reflexionem prou. Ni les persones amb més bones intencions, afectades pel patiment humà que està causant la desocupació, el tancament d'empreses i altres problemes de la crisi, no es plantegen si hem de tornar al sistema d'abans o bé iniciar la construcció d'un model econòmic nou, racional i sostenible...

pd 934

​DIARI DE GIRONA - 2004

EL DRET DE COMPARTIR 
Marc Vidal i Pou​

...

Considero que el fet d'educar només té sentit plenament quan actua com a motor de cohesió social i de desenvolupament comunitari. I tinc la sensació que l'acceptació frenètica de les demandes d'aprenentatges d'una societat occidental cada vegada més histèrica, ens estan allunyant a marxes forçades d'aquest sentit educatiu.

Ens hauríem de plantejar que als nostres fills i les nostres filles, als nostres alumnes, no els servirà de gaire per construir el món que els espera saber molt i saber més que els altres, si no els ensenyem a ser persones que tenen com a clau d'interpretació dels seus actes la vida que els envolta, si no són capaços "d'interpretar el context per desenvolupar el text" que hauran après.
...

Si l'educació ha de tenir sentit com a motor de desenvolupament comunitari, la immigració n'ha de formar part en igualtat de condicions.Tant com els exclosos. Igual que els rics. Aquest és el repte.

...

Hem d'oferir a tots els nens i les nenes sense exclusió, les mateixes possibilitats d'accés al coneixement, - també les possibilitats materials -, que les que cada un de nosaltres donaria al seu fill o la seva filla. Si això no es dóna a l'entorn familiar, s'haurà de donar a l'entorn comunitari.
...

Hem de creure en la feina que hom fa; els polítics, creure en la tasca social que se'ls ha encomanat; els educadors, en les possibilitats dels seus alumnes; els ciutadans i les ciutadanes, en el dret a compartir del seu veí que és diferent.

pd 933

​LA VANGUARDIA  dilluns, 18 octubre 2004​

LES AULES CONTRA EL PINXO DE L'ESCOLA

Mercè Beltran

​La Conselleria d'Educació preveu estendre als nens més petits un programa que promou una millor convivència entre els propis estudiants.

Els experts coincideixen en la importància de la detecció precoç de les  situacions d'assetjament... i aconsellen tallar de socarrel qualsevol gest de burla o humiliació.
...

"No afrontar un conflicte genera agressivitat, i aquesta pot anar a més" (Pepa Horno, pedagoga)
...

"Posar-se de part del més dèbil no està socialment reconegut" afirma la pedagoga Concepció Poch.

pd 932

​T.E. Treballadors de l'Ensenyament  data?

​QUE NINGÚ NO LLENCI LA TOVALLOLA!

Marc Vidal

Molts de nosaltres, quan vam començar, ho esperàvem tot de l'educació.
...

Crèiem en la nostra feina perquè ens semblava que podíem canviar el món..., o un tros de món...

(Ara) si mires a la cara de molta gent del ram, hi llegiràs un desencís profund.

Però no ens ha de venir de nou cap tramuntanada. Sempre hem tingut al davant un munt d'obstacles i hem hagut de gratar de valent per tenir el que tenim.
...

És ben cert que cada dia tenim més solcs a la pell i més enteniment a l'esquena. Que molta gent que abans deia que hi seria, ha marxat a un altre costat o mira cap a la dreta sense dissimular. Que molt del que hi havia per fer, encara està per fer. Que moltes esperances segueixen sent esperances.

Però hi ha tant de camí recorregut! Hi ha tant de treball acumulat i tanta feina feta, que el desànim seria la pitjor traïció...

Avui, tant com ahir i com abans d'ahir... ens cal aixecar el cap i alçar la veu sense esperar prodigis incerts, però sense llençar la tovallola.

Ens ho devem. Els ho devem, als que comencen i als que han plegat.

Hem de trobar el moment i la forma de poder-nos dir que encara ho esperem tot, que encara ho volem tot, que encara creiem en la nostra feina.

pd 931

​ARA, diumenge, 29 de gener del 2017

HEROIS I LÍDERS...

Ignasi Aragay

​... l'exjutge i senador (Santi Vidal), s'embolica en la seva heroïcitat. Quan un viu en una bombolla màgica, pot perdre fàcilment la noció de realitat i veritat. Doncs bé, la senzilla veritat és que en el procés - i en general en tot a la vida - sobretot ens cal sentit comú, feina callada i compromís sense protagonismes salvadors. D'herois, els justos, sisplau. Precisament la gràcia d'aquest procés democràtic i popular és la seva persistència més enllà dels líders... això seguirà. I si acaba bé serà per tantes persones, per l'acumulació de contribucions, la majoria anònimes.
...

... no són els líders, sinó el compromís cívic de tanta gent el que marca el pas.

La fortalesa d'una societat democràtica és la gent compromesa, un a un, casa a casa, associació a associació. La gent que surt al carrer no per seguir cabdills heroics, sinó per defensar i debatre idees i canviar coses concretes. La gent que participa, que raona i llegeix, que s'informa i s'apassiona... són els ciutadans els que fan els líders, no a l'inrevés.
...

pd 930

​INFORMA maig 2004

LA POR DE VIURE 
Marc Vidal
​

L'altre dia em vaig trobar un antic alumne pel carrer... L'home en tenia un bon record, d'aquell vuitè d'EGB. El que més recordava de tot eren aquelles colònies salvatges on dormíem en tendes, ens cuinàvem el menjar i pujàvem muntanyes nevades en ple juny.

Jo també les recordo amb intensitat. Les vam fer uns quants anys seguits i vam aprendre molt, sobretot a conviure i a espavilar-nos junts, amb respecte per tots, que bona falta ens feia. No li vaig confessar, però, que ara no se'n fa, d'això, a les escoles ...

Ara per fer unes colònies necessites un lloc reglamentat, amb personal reglamentat, que cuini aliments reglamentats, que passi les reglamentàries revisions de sanitat. Que lloguis un autocar amb tots els papers reglamentats...

I amb tot això, si tens una desgràcia, com que els reglaments estan pensats bàsicament per trobar un culpable i no per prevenir, tu pots anar igualment a la presó.

... No estic en contra dels reglaments. Però sí que estic defensant el seny per damunt de la por. No podem acabar convertint-nos en docents temerosos rodejats d'alumnes de vidre.

No podem tancar-nos a la classe, convertir l'escola en un castell i seguir patint per l'escletxa que se'ns obrirà en qualsevol moment.

... És l'estratègia de la por que socialment s'està bastint a l'entorn de les relacions: personals, laborals, familiars... i que té per objectiu tornar-nos més mansos i menys cridaners.
...

Cal exigir una protecció legal per la nostra feina que t'asseguri que, si la fas a consciència, no has de tenir por. Una protecció ètica que t'asseguri el suport moral de la societat al teu atreviment professional.

pd 929

​EL PAÍS 18 de​ juliol de 1999

UN CRONISTA EN LAS CRUZADAS

Umberto Eco

El 14 de juliol de l'any 1099 els cristians entraren a Jerusalem i causaren 40.000 morts.

Una invasió pacífica, aquest cop de turistes, ha començat per recordar aquell 15 de juliol de 1099 en que Godofred de Bouillon va entrar a Jerusalem complint el mandat donat pel papa Urbà II amb el crit de "Déu ho vol!". La gesta, tan efímera com es 88 anys que va durar el regne cristià resultant, va acabar amb un gran carnatge... l'acció pensada per tal que els cristians poguessin visitar llur ciutat santa va tenir com a primer resultat l'expulsió de tots els cristians que hi vivien. L'escletxa que s'obrí entre Orient i Occident continua sent enorme.