A mi no m'agrada gens la calor, ni tan sols la primavera. Soc d’hivern. I
de tardor, esclar, quan el món sembla adormir-se i meditar llargament
sobre la seva fi i la seva renovació. M'agraden els arbres grocs, les
fulles que rodolen empeses pel vent, els fumerols que pugen amunt perquè
els pagesos cremen bardisses. M'agraden les tardes llargues i les hores
de rellegir llibres oblidats, les pauses per prendre una tassa de te.
És el millor temps per escoltar la música seriosa, el Triple concert
de Beethoven, per exemple, que vivifica el cervell. A la primavera ja
madura, en canvi, i sobretot a l'estiu, amb la samarreta enganxada a la
pell, només pots aspirar a prendre’t una llimonada i la set no se'n va. I
llegir? Només alguna cosa superficial. I música? També. No, fora la
primavera i fora l'estiu...
Narcís Comadira 22/05/2026
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada