I Catalunya? Volen dir que existeix, Catalunya? Jo crec que ja no. Ha
estat abduïda per això que tampoc no existeix, Espanya. Tot plegat és el
no-res. I si encara no ho és, hi anem de cap. Quin paper juga Esquerra
Republicana? Quin el PSC? Em fa la impressió que ni ells mateixos ho
saben. Ningú ja no creu en res. Només en durar com més temps millor
assegudets en les seves cadires subvencionades. Per nosaltres, esclar,
els que cada començament d'estiu paguem impostos a un Estat que s'ho
queda tot i que reparteix quatre molles del pastís als que mantenen
aquesta absurda situació. I ara vindrà el Mundial, la roja que ens faran empassar de dies i de nits. Sempre m'ha estranyat que en diguin la roja. Si Espanya no n’ha estat mai, de roja! N’haurien de dir la gualda,
que quedaria tot més lògic. En fi, no ens queixem més. Tot va bé. Vivim
en el millor dels mons possibles, som uns autèntics privilegiats. I a
sobre, el fenomen Rosalía ens dóna fama i prestigi a tot el món mundial... No sé de què em queixo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada