Fontana també desmunta el mite de la suposadament hàbil relació amb
Hitler. "Franco no va ser neutral" durant la Segona Guerra Mundial i no
va ser "ni astut ni prudent". "Era prou estúpid per estar cegament
convençut que els alemanys havien de guanyar la guerra". El Generalísimo
sí que volia entrar en combat amb els nazis, i si, més enllà de la
testimonial División Azul, no ho va fer, "va ser perquè Hitler no va
considerar que valgués la pena". Va sobreviure a la derrota nazi "a
canvi de condemnar el país a l'aïllament i de deixar-lo al marge dels
ajuts donats als països de l'Europa occidental" (pla Marshall). És a
dir, mantenir-se al poder a costa de la misèria general dels espanyols. I a força de repressió i revenja: Fontana xifra els executats pel
franquisme entre 1936 i 1944 en una forquilla que va de 150.000 a
300.000 persones. Una barbaritat... Queipo de Llano havia proposat fer
desaparèixer del diccionari les paraules "perdó" i "amnistia". Una
tètrica ombra que encara ressona en l’actualitat, oi?... "A les presons es fabricaven maletes, mobles,
joguines, aparells de ràdio, etc. Fins a dates molt avançades, El Corte
Inglés venia confeccions fetes a les presons de dones..." Qui més es va enriquir? Catalunya, Barcelona. Sobre l’alcalde Porcioles,
el qual el maragallisme va voler rehabilitar, Fontana apunta que la
seva notaria va concentrar els negocis immobiliaris de la capital... "Quan es va
haver de retirar de la política municipal, l’exalcalde era un dels deu
homes més rics d'Espanya". Ni la seva figura ni el seu programa... van evitar que
Catalunya seguís sent tractada des de Madrid com un problema, "el problema catalán". Tampoc en això ha variat gaire la perspectiva...
Per acabar, doncs, el fracàs econòmic: l’autarquia no va ser "solament
la conseqüència obligada de l’aïllament del règim, sinó una actuació
deliberada i profundament equivocada"... Manava l’economia negra (l’estraperlo). Només s’exportaven taronges... El 1935 Espanya tenia un
desenvolupament industrial equiparable al d'Itàlia, Noruega o Finlàndia.
Fins al 1959, amb els tecnòcrates de l’Opus, no es va començar a
remuntar amb el turisme, les divises dels immigrants i l'entrada de
capital estranger. És l’etapa final marcada pel sis-cents, la rentadora i
el televisor. S’havien perdut dues dècades,...
Tot això va ser el franquisme, segons Fontana. Tot això és el que
blanqueja Vox. Una dictadura basada en la violència, l'odi, la
mediocritat i la corrupció.
Ignasi Aragay 20/02/2026
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada