LAS DOS MUERTES DEL CHE
Regis Debray
... Avui més que mai, la memòria és revolucionària. Benvingut sia, doncs, aquest aniversari a contratemps d'un heroi a contracorrent...
El "Che" ha estat mort dues vegades: primer per les ràfegues del sergent Terán; després, pels milions de pòsters amb la seva efígie. Res li hauria exasperat més que el símbol en que s'ha convertit... El combat confirma que no hi ha més resistència que la organitzada, més avantguarda que la disciplinada, més eficàcia que la col·lectiva. Per experiència i temperament, el "Che" era refractari a les vanitats solitàries...
...
Un rumor meridional ens informa que la revolució ha de ser una festa en la que totes les necessitats individuals quedaran satisfetes immediatament. El "Che" ens recorda que no es guanya cap nou món sense pagar un preu a canvi, a no ser que hom es conformi amb simulacres. El rumor filosòfic ens martelleja amb la teoria que l'àmbit del poder és el mateix de l'abús i de l'exacció; el "Che" i els seus ens recorden que el poder pot ser també l'àmbit del servei i el sacrifici...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada