p.d. 38

PUNT DIARI, dissabte, 2 de març de 1985

MALVIURE A CAUSA DE L'ATUR (1)

Jordi Girbau

De tant sentir-ne parlar ens hem acostumat a l'atur...Durant aquests darrers anys, hom ha tingut temps de parlar - sobretot de parlar - de les  repercussions socials del problema i dels estralls psicològics en les persones: la incidència especial entre els joves, la pèrdua de la dignitat i les frustracions, les dificultats d'integració social, les alteracions en la convivència familiar, l'apatia i el desencís, els lligams amb la droga i la delinqüència...Però encara ara tots vivim amb l'esperança que això s'acabarà. Tard o d'hora. però s'acabarà!...

... L'atur és un reflex d'aquesta crisi...Algunes de les seves arrels s'endinsen en el nucli mateix del sistema social i ens el mostren tal com és: una societat feta de contradiccions que no minven, on uns quants rics són cada cop més rics mentre que la resta són més pobres, on uns viuen molt per sobre de les seves necessitats i els altres només malviuen.

p.d. 37

PUNT DIARI, dissabte 13 d'octubre de 1984

LA MORAL DEL CRISTIÀ

Pere Torras

Sóc dels que  creuen que no hi ha una moral específicament cristiana. Però això no vol pas dir que el cristià sigui a-moral; ben al contrari. Jesús de Natzaret va viure d'acord amb la moral jueva. És a dir: va ser un bon jueu...

...Jesús no va fundar cap religió, ni va predicar cap moral, no va organitzar cap societat. Doncs, què va fer? ... Va ser ... llum per un cec ... aliment per un afamat ... camí i veritat pels perduts o desorientats... resurrecció i vida pels morts ... i pastor, i amic, i mestre, i Senyor, i Déu...

Al deixeble de Jesús no se li dóna una moral específica, que podria dir-se'n MORAL CRISTIANA. El que troba el deixeble de Jesús és la LLIBERTAT.

pd 36

Setmanari: Primera Plana del 5 d'abril de 1978

¿SE LLEVARA LA ALEGRIA ESTA PRIMAVERA?

Monseñor Iniesta

... Les alegries més grans són les compartides, les comunitàries...

... Déu no és alegre. Déu és l'alegria... Déu va fer un món alegre, va voler un home alegre. I com es podia ser alegre, sinó a l'estil de Déu? Es a dir: a l'estil de compartir, de comunió, de mútua donació.... anar cap a la comunió, cap a l'altruisme, la bondat i la tendresa cap a l'altre, cap els altres.

... molts homes que acceptaren el seu camí (de Jesús), com Francesc d'Assís i tants d'altres, van saber trobar la veritable alegria no buscant exclusivament les seves alegries, sinó pensant més en l'alegria dels seus germans que en la seva pròpia...

p.d. 19

Tele/eXpres, 15 de gener de 1977

CRISTO y MARX SON COMPLEMENTARIOS

Según Roger Garaudy

"No és gens estrany ser cristià i marxista i no entenc perquè encara hi ha gent que no ho entén. En el cristianisme hi ha moltes concepcions diferents ... pels cristians, Crist ja no és resignació ni acceptació de l'ordre establert. En el marxisme passa el mateix.....

...La noció de transcendència està implícita en Marx perquè no hi ha doctrina revolucionària  sense transcendència...

...Cal que quedi ben clar que si l'obra de Marx es podés definir amb una sola paraula aquesta seria: antidogmatisme...

...La dimensió alliberadora que defineix el marxisme es complementa amb la interioritat, la iniciativa, la transcendència, el projecte d'esperança que aporta el cristianisme. Marxisme i cristianisme són complementaris. L'un impedeix a l'altre tornar-se dogmàtic...

...Enfront del pessimisme, les crisis, la degradació, plantejo la urgència d'una estratègia que no vulgui acabar amb el capitalisme "des de dalt" - això serà el gran fracàs de les esquerres si continuen tancades en dogmatismes i estructures organitzatives d'altres èpoques - sinó "des de baix", és a dir, estimulant la iniciativa de les masses...

...Des de baix pot sorgir una nova manera de viure individualment i d'organitzar-se socialment.

pd 33

Triunfo núm. 805 de 1 de juliol de 1978 pàg. 5

LA IGLESIA CATOLICA Y LA CONSTITUCION

Alberto Iniesta (Bisbe auxiliar de Madrid-Alcalá)

...l'Esperit empeny sempre pel camí de la pobresa o a la pobresa del camí, de la intempèrie, de la confiança, de la llibertat, de l'oblit constant de lo vell i la recerca incessant de la imaginació, la renovació, la novetat.... Llegint l'Evangeli, tenim dret a pensar que el Mestre volia i vol una Església la força fonamental de la qual sigui la seva fe i el seu amor a Déu i a l'home; i amb la sola pretensió d'ajudar, servir, conviure com a germans, i no barallar-nos per tenir més drets, més força o més privilegis.

pd 34

El Periódico de 23 de setembre de 1984

LA CALDERA DEL DIABLO

Antonio de Senillosa

...passa que a vegades, als sínodes, apareixen bisbes que diuen que ja està bé de civilitzar, moralitzar, aconsellar i que el que cal fer és posar potes enlaire els monopolis, les oligarquies, les castes militars, els terratinents. I perdre la por al poble....

...Una Església que no sigui tèbia amb els tirans, i encara menys complaents, i que els planti cara, amb totes les conseqüències...

... Atenàgores, patriarca de Constantinoble:"De l'Església n'hem fet una organització com les altres. Totes les nostres forces s'esgotaren en endegar-la;  ara s'esgoten en fer-la funcionar. I va, més o menys, millor dit, menys que més, però va. Només que funciona com una màquina. Com una màquina i no com la VIDA."

p.d.35

Publicació? 1977?

ERNST BLOCH, UN TEÓLOGO DE LA ESPERANZA

José Jiménez Lozano

Sembla una cosa paradoxal o picant, però Ernst Bloch, el gran filòsof marxista que acaba de morir passarà, sens dubte, a la història sobretot com un teòleg, i, més concretament, com un teòleg de l'esperança...

... la afirmació de Bloch de que l'home i el món "són" però encara no tenen "consistència", no se "sustenten" per sí mateixos ni en sí mateixos, sinó que busquen i es dirigeixen cap a una fita de la seva identitat, en recerca del seu sentit. Identitat i sentit que...tenen un caràcter transcendental i suposen una alliberament de totes les alienacions, inclosa la de la mort...

...Per Bloch, "l'arrel de la història és l'home que treballa, que crea; l'home que supera i reforma el que existeix..."

...per Bloch el principi de l'esperança ... porta l'home més enllà del que és i del que ha estat i el fa invencible enfront de l'amenaça del nores i de la mort perquè l'"homo absconditus" quan arribi a la plenitud, ja serà fora del domini de la mort"