S'ha de parlar d'immigració, no es pot amagar el cap sota l'ala: ¿hi
cabem, deu milions de persones a Catalunya? Aquesta és la pregunta
retòrica estrella que s'ha instal·lat en l'opinió pública i que dóna
ales al discurs xenòfob de la ultradreta. És el seu principal carburant
ideològic. La conclusió implícita: ve massa gent de fora. Per
descomptat, molts dels que es fan la pregunta no es consideren ni
xenòfobs ni d’ultradreta. Però han quedat atrapats a la xarxa de la gran
sospita contra els nouvinguts, als quals es fa culpables de tots els
nostres mals: la falta d’habitatge (com si el crac immobiliari i el
turisme no hagin estat decisius), la crisi de l'educació (com si no fos
una crisi mundial), la tensió de la sanitat (s'ignora que la població
immigrant és molt més jove i gasta poca sanitat), la vitalitat
estantissa de la llengua catalana (és absurd culpabilitzar els nous
parlants que volem fer), la precarietat laboral (però el sou mínim ha
passat de 648 € el 2015 a 1.221 € el 2026)... Els immigrants són un
comodí fàcil d’assenyalar i de rebregar...
