Al nostre país hi ha prou babaus per empassar-se el placebo del Mundial i oblidar-se de la qüestió de fons, que és a qui afavoreix, realment, aquesta monstruosa operació de màrqueting estatal, a qui està salvant els mobles...
Espero, ja que en parlem, que després de l’asfixiant experiència
d’aquest Mundial de futbol no calgui tornar a insistir als nostres
polítics sobre el fet que la batalla simbòlica per a Catalunya és tan
important com la batalla de la sobirania o la dels impostos... El fet que
Espanya se’n reservi l’exclusiva, per fer-ne una eina d’uniformització i
adoctrinament a través de l'esport de masses, desmenteix la pluralitat
de l'Estat i és un luxe que no ens podem permetre. Que Catalunya i
Euskadi participessin en els campionats d'abast europeu seria un primer
pas per corregir aquesta operació, tan ben travada, d’assimilació
nacional a través de l’oci (o l'opi) del poble.
Toni Soler, 17.7.2026
