dissabte, 10 de maig del 2014

pd 84


PRESÈNCIA / 16 de març de 1997
TERRA DE SOLIDARIS
Pere Casaldàliga

....l'antic i el nom nou de la pau continua essent, abans que res, la justícia.
....
La veritable solidaritat, especialment quan es tracta dels exclosos, ha de ser abans que res la proclamació, la reivindicació, la implementació de la justícia...la solidaritat ha de ser exigent, justiciera, estructural...
...Serà sobretot entre els exclosos mateix com es construirà la solidaritat eficaç, sense paternalismes, sense "carititivismes" sense noves dependències...que és la intersolidaritat, d'igual a igual...
...Solament essent intersolidaris podrem ser nosaltres mateixos i ser fraterns i ...podrem també ajudar al deshumanitzat Primer Món a ser altre cop humà i lliure de la buidor i de la voracitat capitalista.

divendres, 9 de maig del 2014

pd 83

EL PUNT / Dilluns, 14 d'abril de 1997

LES COMUNIONS: UN "MAL ROTLLO"
Marc Aguilar

...Les comunions semblen cada vegada més un concurs de bellesa. Hi ha el mateix esperit de competició. L'única diferència és que, en comptes de noies en biquini, hi desfilen petits monstres vestits de Vito Corleone i d'emperadriu Sissí. Haver de dir missa en aquestes condicions ha de ser molt empipat.

...(i un titular com a exemple)
EL PUNT / 7 de maig de 1987
ELS RESTAURANTS DE BANYOLES ES QUEIXEN AL BISBE PERQUÈ PERDEN ELS ÀPATS DE COMUNIÓ.
Carme Coll 

dijous, 8 de maig del 2014

pd 82


EL PUNT / Dijous, 30 de desembre de 1993
ESGLÉSIA I TERCER MIL·LENNI
Jaume Reixach

Serà capaç l'Església d'alimentar espiritualment i moral els homes i dones del tercer mil·lenni?...
...Com s'hi prepara l'Església?
Tancant portes i finestres, pel que sembla. Tancant aquelles portes i finestres que el Vaticà II va obrir de bat a bat. Aquesta és la sensació que té l'home del carrer...
...Què se n'ha fet del Concili Vaticà II? Tots els manuals de teologia el citen i no hi ha escrit doctrinal que no hi faci referència, però la seva dinàmica s'ha perdut. Bona part de les grans il·lusions que va desvetllar s'han esvaït pel camí. En el cor de molts creients, que varen viure il·lusionats aquell esdeveniment, hi resta un pòsit agredolç, barreja de nostàlgia i desencís...
...reapareixen - un rera l'altre - els vells tics de sempre.
Els vells tics de sempre, que no hi ha manera d'eradicar, són la tendència cap a posicions fonamentalistes, una pietat carrinclona, una moral temorenca i un deixar de banda les qüestions que comporten risc. La fe, entesa així, deixa automàticament de ser una aventura i, per tant, es desaparella de la vida. No cerca camins sinó hostals. És el creure per seure, el creure per estar tranquil. Ja hi ha qui pensa i decideix per nosaltres...
...Que entenc per replegament? Bàsicament tres coses: exercir l'autoritat sense debat, no voler airejar els problemes ... i el dirigisme encobert (que et diguin a cada punt i moment què cal fer, per anar "segur")...
...De què hauria de tenir por, l'Església? De res, diria jo. No debades la frase més repetida als evangelis és precisament "No tingueu por"...

dimecres, 7 de maig del 2014

pd 81


PRESÈNCIA, 18 de gener de 1998
"PER QUÈ JO PUC MENJAR..."
Rosa Maria Piquer

..." Què pensar d'una església on no hi veiem els pobres, els captaires, els qui no tenen el vestit adequat...? No hauríem de sentir-nos a disgust en una religió que dóna una bona consciència als qui són privilegiats i que confisquen, sense voler-ho, els recursos que pertanyen als altres? Com no haig de qüestionar-me  ja, que no pot haver-hi un Déu únic si hi ha dues humanitats: una humanitat que mana i una altra que obeeix, una humanitat que posseeix i una altra que no té res, una humanitat que menja i una altra que no pot fer-ho, una humanitat que té aixopluc i una altra que està exposada a tots els riscos?" (Maurice Zundel, teòleg suís)

...Vivim la fe com un tranquil·litzant? Què aportem nosaltres que sigui resposta de Vida per a tots? ...(Veient com vivim nosaltres)... poden comprendre persones alienes a la fe cristiana que Déu estima la humanitat sencera amb un amor immens, sense exceptuar ni marginar ningú?

dimarts, 6 de maig del 2014

pd 80


FULL PARROQUIAL .... + 1981?
CRISTIÀ SOCIALISTA - Alfons Carles Comín
Joaquim Brustenga

..."La fe es manifesta en l'amor i la major expressió de l'amor  en el segle XX és la política...La fe s'ha d'expressar en la història com a tasca col·lectiva, com a lluita per la justícia."

dilluns, 5 de maig del 2014

pd 79


EL PERIÒDICO, .....1997?
CADA TRES DIES
Joan Barril

Els antics partits de classe estan més preocupats defensant els seus dirigents que els seus votants. Mentrestant, cada tres dies mor un treballador pel simple fet de treballar...

...Però d'aquests morts...no en parla ningú. I d'aquest silenci se'n desprenen tres conclusions possibles. La primera: treballar no només cansa, com deia Pavese, sinó que a més mata. La segona: els accidents laborals sempre tenen un culpable a mà que no és ningú més que l'empresari, i dir això sembla que fa força mal. I la tercera: que les coses que fan referència al món del treball han deixat de ser importants. Actualment ja no es parla de la classe obrera perquè no està de moda un món dividit en diferents classes. Però digueu-me qui són els morts i us diré si la classe obrera continua existint o només és un invent literalment biodegradable...

diumenge, 4 de maig del 2014

pd 78


Nota: avui ajunto dos "papers" que parlen de la destitució del bisbe Gaillot.

EL PUNT / Diumenge, 22 de gener de 1995
GAILLOT: LA BRASA CREMA
Jaume Reixach

? ...1995
JACQUES GAILLOT, UN BISBE AMB OLOR DE SOFRE
Joan-Lluís Lluís

...el bisbe d'Èvreux (Normandia),...acusat de no respectar els dogmes, ha estat suspès del seu càrrec...i destinat a un bisbat desaparegut d'Àfrica...

....Jacques Gaillot no és un excèntric. És un bisbe de 59 anys que s'ha anat afermant en la seva opció preferencial a favor dels més pobres i els més marginats. Se'l pot trobar encapçalant una manifestació a favor dels immigrants sense feina o celebrant missa a la presó... o participant en l'expropiació "salvatge" de pisos buits per allotjar-hi famílies sense domicili...
....fa uns quants anys va treure el cap pels aparadors de les llibreries amb un llibre el títol del qual ja era tota una declaració de principis: "Una Església que no serveix, no serveix per a res".