pd 197

L'AVUI, 2 de març de 1979

UNA BOMBA

J. Rovira Tenas

...Mossèn Pou (Ramon Pou, L'església local, Revista catalana de teologia) fa notar que l'Església total, completa i autosuficient està en l'"Església local"...

... la representació de l'Església seria aquesta altra: Jesús no va fundar l'Església, però sí una comunitat que, en rebre l'Esperit Sant, s'autodescobrí "església" i ho proclamà. Per tant, el fundador (i mantenidor) de l'Església és l'Esperit Sant. L'Església, signe de salvació i signe de Jesús present, es troba en la més petita comunitat de creients disposats a celebrar l'eucaristia... 

Per tal d'assegurar la fidelitat d'aquestes comunitats a l'evangeli i per tal d'establir relacions entre elles, en una paraula, per tal de servir-les, Jesús volgué que hi hagués el "ministeri de comunió": llegiu bisbe de Roma i primat, bisbes i preveres... sortits de la base i en funció de la base. Aquesta és l'"Església ascendent", la que és definida pel Vaticà II i que, a hores d'ara, ja hauria d'estar implantada.

pd 196

AVUI ? .... 2002 ?

LA LLENGUA DELS NOUS CIUTADANS

Fèlix Martí

En un món tan desequilibrat des del punt de vista econòmic és probable que creixin els fluxos migratoris dels països pobres cap als països rics. Catalunya ja ha començat a rebre contingents significatius de persones procedents del Magrib, de l'Àfrica subsahariana, dels països de l'est d'Europa i d'Amèrica Latina. La majoria dels que vénen es convertiran en ciutadans de Catalunya...

Des del punt de vista lingüístic s'ha d'aconseguir que el català es consolidi com a llengua de cohesió social, és a dir, que els nous ciutadans corresponguin a l'acolliment de la societat receptora respectant la llengua catalana com a llengua pròpia del país... però els enemics de la normalització lingüística catalana tornen a fer difícil la seva integració amb diverses estratègies: Els agradaria que als territoris de llengua catalana s'acceptés com a llengua comuna el castellà. Diuen que els catalanoparlants també sabem el castellà, que el castellà ja és la llengua de bona part dels immigrants antics i nous i que l'aprenentatge del castellà facilitarà la mobilitat dels nous ciutadans. Voldrien que el català quedés reduït a una llengua d'ús social limitat, que esdevingués una llengua típica i folklòrica... La defensa del castellà per als nous ciutadans s'inscriu en un projecte de futur de les llengües del món que continua privilegiant les llengües colonitzadores i menysprea la diversitat lingüística.

pd 195

EL PUNT 1 de juliol de 2002

IMMIGRACIÓ I DIVERSITAT LINGÜÍSTICA

Carme Forcadell Lluís

La immigració a Catalunya no és un fenomen nou, fa molt de temps que acollim immigrants, sobretot, procedents del territori espanyol, amb una llengua i una cultura diferents que, per raons històriques, econòmiques i polítiques s'han anat establint a Catalunya. Alguns s'han integrat plenament, uns altres estan en procés d'integració i n'hi ha que no ho han fet, bé perquè no han trobat les condicions necessàries per poder-ho fer, bé perquè no ho han considerat necessari.

...

Potser no podrem aconseguir que els immigrants estimin el país i la cultura que els acull, que seria l'ideal, però sí que hem de fer que la respectin. Per això cal distingir allò que és essencial i constituent de la nostra cultura i allò que no ho és i, si bé podem acceptar algunes renúncies pel bé de la convivència i de la cohesió social, no podem acceptar cap renúncia pel que fa a la llengua i a la cultura, ni a la igualtat de sexes, ni a la separació d'escola i religió, etcètera. En resum no podem renunciar als valors democràtics de la nostra societat en favor de la integració de cap col·lectiu.

Tots els ciutadans tenen drets i deures i un d'aquests deures és respectar els principis democràtics que regeixen la convivència entre els pobles i la igualtat de les persones sense distinció... no conec cap poble que per afavorir la integració hagi renunciat a la seva llengua i la seva cultura o no hagi volgut integrar a través de la seva llengua i la seva cultura.

pd 194

AVUI, 21 de setembre de 1991

LES MAMELLES DE LA HISTÒRIA OFICIAL

Montserrat Roig

El senyor Fraga Iribarne, supervivent dels seus propis fantasmes, ha dit que la història jutjarà el franquisme com un període positiu....

.... El general pujarà als altars de bracet amb monsenyor Escrivà i amb la reina més bruta de la història...

Els escribes asseguraran que "la calle és mia" va ser una afortunada llicència poètica. Potser en Fraga no ho va dir mai, potser ens hem inventat el passat, potser ens hem fet vells. "La vellesa no significa res més que deixar de patir pel passat", va escriure Stephen Sweig... La història oficial sempre ha tingut unes enormes mamelles que han peixat dues classes semblants d'éssers humans: els cínics i els poca-soltes. Són els únics que no tenen mal de ventre quan la llet es torna agra.

pd 193

AVUI, març de 1991

EL PRÒXIM PASSAT DELS NOSTRES PARES

Francesc Candel

... En realitat, el passat anterior al nostre naixement no existeix i el nostre comença a partir dels primers records que acull la nostra memòria. D'aquí ve que fets d'història recent anteriors a nosaltres ens semblin  que es perden en la nit dels temps... Arriba un dia en què els pares desapareixen per sempre, i llavors, quan no hi ha remei ni possibilitats de recuperació, trobes a faltar aquella història perduda...

...

Si vosaltres heu nascut a Catalunya, els vostres pares no. Si vosaltres esteu incrustats en una societat de consum malgastadora, ells provenen d'una cultura ascètica. Si vosaltres creieu que el món és els triomfadors, ells procedeixen d'una societat humil, obrera i camperola. Han pertangut sempre al món dels perdedors ...

De tota manera, els vostres pares tenen unes qualitats que la societat  d'avui no valora... : una honestedat a tota prova, la creença en el treball, la fe en la solidaritat, anteposar l'amistat al lucre, el respecte als grans, l'amor a les seves tradicions... escolteu-los, perquè ells tenen ancestres i vosaltres  no. Si perdeu del tot aquest passat, el pas per la vida us serà més desèrtic, solitari i desolat del que en realitat és.

pd 192

EL PAÍS, ... abril 2002 ?

D'HOLANDA A PREMIÀ (2)

Joan B. Culla i Clarà

... Ningú te receptes màgiques i és relativament més fàcil senyalar alguns dels escull contra els que podem estrallar-nos. Per exemple, el discurs "bonista" de la solidaritat, dels papers per a tothom, de l'acollida sense límits. Em sembla evident que cadascuna de les societats europees te avui un sostre, un topall en la seva capacitat d'absorbir a immigrants extracomunitaris; un topall variable depenent de la seva història, de la seva idiosincràsia, del seu nivell econòmic... i, per descomptat, del ritme d'arribada de la immigració, de la seva procedència i de la seva distribució territorial; però un topall... No, no es tractaria tant de fixar demà mateix una quota aritmètica com que institucions i partits admetessin que hi ha d'haver un límit, i sobretot que comprometessin els mitjans democràtics de que disposen per fer-lo respectar...

...

... Sami Naïr, parlamentari a Brussel·les, alliçonava als espanyols amb unes tesis  beatífiques sobre el fet que la immigració, sobretot la magribina i  la sot-sahariana, només ens portarien beneficis ja que "no tenen altre remei que adaptar-se". ¿No el tenen, en els temps de les parabòliques, i quan cd's i dvd's amb sermons dels clergues integristes inunden l'islam europeu mentre els petrodòlars saudites financen imams i mesquites fonamentalistes per tot el continent? ... En un escenari com el de Premià, aquest discurs cregut i llibresc de Sami Naïr ... tracte el veïnat d'estúpid o xenòfob i és la drecera més curta cap el desastre.

pd 191

EL PAÍS, ... abril 2002 ?

D'HOLANDA A PREMIÀ (1)

Joan B. Culla i Clarà

...El que ha sembrat el neguit entre els habitants de Premià no és l'existència  d'un lloc d'oració per a una religió minoritària o exòtica, sinó el temor que la mesquita, com a centre social i  comunitari que és, irradiï entre les musulmans d'aquell lloc valors i comportaments rigoristes que xoquin amb el nostre model de convivència i facin impossible qualsevol integració futura...

... és una crisi greu perquè el rebuig a la mesquita en el centre urbà ha mobilitzat - a la manifestació del dissabte passat, per exemple - no a una colla d'exaltats o als coneguts caps rapats, sinó a gent de totes les edats i condicions, a famílies senceres, a una mostra transversal i interclassista de la societat local, i aquest és un humus sobre el que el feixisme pot créixer. Mentre Mussolini, Hitler o Le Pen atreien només a un grapat de fanàtics marginals i membres del lumpen, la seva importància equivalia a la que fins avui tenen entre nosaltres el tal Josep Anglada i la seva Plataforma per Catalunya. La catàstrofe començà quan seduïren a comerciants i pensionistes, a estudiants i funcionaris, a obrers i mestresses de casa. Convindria que no ho oblidéssim.