pd 350

AVUI ? ... 1991?

EL FRACÀS ESCOLAR III

Jaume Vidal Alcover

... El professor que es fa càrrec de la catàstrofe que suposa el suspens, opta per la benevolència i aprova, injustament. Esclar que també hi ha professors males bèsties que, a l'hora dels exàmens, se senten tan "realitzats", tan compensats de totes les seves pròpies frustracions de l'índole que sigui, que es comporten amb rigorisme d'inquisidors i converteixen l'examen en un suplici oriental...

El que importa és assumir que si un no serveix per això, servirà per allò altre. Que no és obligatori estudiar, i menys encara estudiar dins uns plans acadèmics preconcebuts. Si és inherent a la condició humana conèixer, no cal que el coneixement s'adquireixi estudiant, sinó aprenent...

D'altra banda, l'estudi en llibres és cosa relativament recent, si ho consideram dins la història de la Humanitat...

Però això ens duu a tractar de dues coses fonamentals per la bona pedagogia: el tema del bon professor... i el del tema del llibre ben escrit...

pd 349

CRÒNICA D'ENSENYAMENT núm. 46, maig de 1992

¿QUÈ VOLEN ELS MESTRES?

Emili Teixidor

... Deixem de banda aquelles persones eternament insatisfetes, que existeixen a totes les professions, i que mesuren tota la seva satisfacció professional en el compliment estricte de les normes de tot tipus...

Els mestres voldrien ser realment efectius a ajudar els alumnes a aprendre i a fer-se persones, i voldrien trobar goig en aquesta tasca, en el sentit de sentir-se contents amb ells mateixos. Efectivitat i plaer... També voldrien que la societat en general...reconeguessin el seu esforç, la seva feina. Reconeixement. Diuen que si la societat reconegués més i millor la seva tasca, ells tindrien més confiança en ells mateixos - la qual cosa faria que sortís enfortida la seva autoritat i, de rebot, el seu magisteri - i veurien amb més optimisme el futur...

... demanen només un sou digne, ja que ningú no tria fer de mestres si el que vol de veritat és fer-se ric...

pd 348

AVUI, dimecres 13 de febrer de 1991

PAU I GUERRA

Octavi Fullat

La guerra és sempre un fet. La pau, en canvi, al llarg dels segles no va més enllà de ser un abatussat desig... La guerra és una situació, un succés, un fenomen, un tràfec; la pau és un valor, un estim, una prea, un desideràtum. La guerra ens toca, és real; la pau ens il·lusiona, és irreal. La guerra, en la mesura en què és una dada, un positum, dispara, engega, l'afany i l'anhel de pau. La pau, dissortadament, espera tothora a l'horitzó antropològic, per més que caminem cap a ell. ¿Pensaríem en la pau sense la guerra?...

...

... ¿La pau és un valor perquè nosaltres la desitgem  o bé la desitgem perquè ella és un valor? ... El mythos i no pas el logos és el discurs que es refereix a la pau. El logos parla del que hi ha, de la realitat; el mythos, en canvi, predica a favor del que no i ha i voldríem que hi fos; es refereix a la irrealitat del desitjable...

...

.... La pau és per a desitjar-la, per a predicar-la, per esperar-la, per a entusiasmar -hi es senzills de cor. La pau no és un estri al servei dels interessos polítics...

pd 347

AVUI, divendres 22 de febrer de 1991

LA PAU DELS MESTRES

Jaume cela

Pobres mestres! Hem tornat a desvetllar les desqualificacions del senyor Porta Perales...

... I jo, cada vegada que escriu sobre els mestres i sobre l'escola, em sento més segur d'allò que faig i que ell condemna...

...

Senyor Porta, els mestres no ho tenim tot clar, no inculquem cap "mena de catecisme que té respostes per a tot". Som conscients -  i constatar-ho em produeix pena - que no aturarem la guerra des de l'escola...Però volem contribuir a fer un món més pacífic. I ho farem analitzant la realitat que ens envolta, treballant els valors, especialment els que contrasten amb aquesta societat consumista i insolidària que estem vivint. I ho farem, no en tingui cap dubte, malgrat l'aparició d'articles com el seu, plens d'incomprensió i d'ignorància, que encara és molt pitjor.

Una virtut tenen els seus escrits. Dona una gran importància al paper que tenim els mestres en la formació dels alumnes. 

... I acabo convidant-lo a visitar unes quantes escoles... 

Veurà com descobrirà la diferència entre educar i manipular.

Veurà com entendrà que hi ha actituds edificants que són formatives.

Visqui molts anys, senyor Porta. I que visqui la pau. I el colomet. I la plastilina.

pd 346

AVUI, divendres 22 de febrer de 1991

LA GUERRA DE LES FAVES COMPTADES

Xavier Vega-Castellví

El senyor Porta Perales, escriptor, crític, filòsof, enginyer i - darrerament - educador d'educadors, ha tingut la deferència de confeccionar un Promptuari de Consignes per a Mestres Atabalats per la guerra del Golf (i Altres Guerres Justes)...

He de confessar que d'antuvi m'han indignat les acusacions que l'articulista ens adreça (AVUI, 13-II-91); fins i tot he arribat a sospitar que es tractava d'un simple joc de provocació...

...

Acceptem-ho: hi ha massa mestres amb "vocació apostòlica i redemptorista", manipuladors professionals que sospitem ridícules conxorxes on no hi ha més que la lògica de la història. I la història, aquesta vella dama amb la mort anunciada, està feta de violència i de guerra, recordem-ho ara que "la mare de totes les batalles" està a punt d'infantar tots els horrors. "La guerra és la mare i la reina de totes les coses", deia algú sempre mal traduït.  "A uns els mostra com a déus i als altres com a homes, a uns els fa esclaus i als altres lliures".

De la guerra sorgirà el Nou Ordre: la divina llibertat dels uns, al preu de la humana esclavitud dels altres; un benestar i una racionalitat a costa d'una misèria i un fanatisme. Aquesta és la lliçó que hem d'ensenyar: qualsevol altre traeix la deontologia del funcionariat.

pd 345

AVUI, ... febrer de 1991

ELS MESTRES VOLEM LA PAU

Virgili Burrel i Ferrer

El passat 13 de febrer es va publicar un article firmat pel senyor Miquel Porta Perales sota el títol La guerra dels mestres, que sembla haver estat concebut com una provocació malintencionada i barroera contra el professorat català i la seva ferma presa de posició en favor de la pau.

Des de CCOO volem expressar la indignació i el rebuig del conjunt de la nostra professió per un autèntic pamflet que només denota ressentiment i, alhora, una absoluta desconeixença de la tasca pedagògica que duem a terme a les escoles, instituts i universitats.

... ¿Com es pot insinuar que la guerra forma part de la vida quotidiana dels nostres alumnes per culpa del professorat que en parla a classe?... Nosaltres apostem per la pau i defensem el nostre dret a educar per a la pau, contra la violència directa i contra les injustícies que estan sempre al darrere de qualsevol guerra. La guerra ho arrasa tot, la convivència, el diàleg, la cooperació entre les persones i els pobles... Tot el que nosaltres considerem com a essencial en la pràctica educativa i en la formació de les persones...

pd 344

AVUI, dimecres 13 de febrer de 1991

LA GUERRA DELS MESTRES (i 2)

Miquel Porta Perales

(... continuació)

¿Per què els escolars han de rebre una formació unidimensional i maniquea en què hi ha bons i dolents?... ¿Per què no se'ls pot explicar que de vegades les guerres van més enllà de la defensa dels interessos econòmics dels explotadors? ¿Per què no se'ls pot explicar que l'home no és un àngel caigut, que la pau mai no ha estat un valor absolut i que en determinades circumstàncies les guerres - encara que no agradin -  poden tenir la seva justificació, la seva raó i la seva lògica? ¿Per què no se'ls pot explicar que la història és menys conspirativa i  més raonable del que sembla? ¿Per què no se'ls pot explicar que la democràcia té els seus deures? ¿Per què no se'ls pot explicar que les coses són més complicades del que sembla a primera vista? En definitiva ¿ per què s'ha d'inculcar a l'escolar una mena de catecisme que té respostes per a tot? ¿Per què no es pot desenvolupar efectivament el sentit crític de l'escolar fent-lo dubtar dels vells fantasmes i dimonis de sempre? ¿Per què no es pot explicar als escolars que ni la història ni els problemes es resolen amb grans afirmacions? ¿Per què no es pot explicar als escolars que voler deturar les guerres amb un acte pietós és un absurd elevat al quadrat? ... ¿Per què, en fi, la vocació apostòlica i redemptorista que pateix un cert nombre de mestres s'ha de traduir en manipulació - més o menys subtil, més o menys intencionada o no intencionada - de la consciència dels seus alumnes?

(Nota de l'amanuense: en propers papers veurem algunes respostes)