pd 394

EL PERIÓDICO dissabte 21 d'octubre del 2006

EL ROBATORI DELS IDEALS PEDAGÒGICS (1)

Fabricio Caivano

... Enfront de la vella escola autoritària, classista i selectiva, la nova pedagogia va proposar, els anys 60, la seva radical transformació. Les seves idees es van obrir ràpidament camí, entusiasmant la majoria del professorat, anhelant de democràcia i de renovació professional. La seva dedicació i el seu generós esforç van aconseguir l'aplicació general dels seus principis educatius, emmarcats en una aura contagiosa de canvi social, de creació d'una nova escola pública...

 

Els seus ideals continuen sent adequats, sobretot en l'etapa de l'escolaritat infantil i primària. La infància és receptiva, té imaginació, curiositat, explora activament el món i el llenguatge. Però els valors sòlidament adquirits en aquest primer nivell d'escolaritat es corroeixen a l'arribar a l'àmbit de l'ensenyament secundari obligatori.

 

Els preadolescents, adolescents i joves, fora del temps i en cap lloc, habiten en la societat mediàtica que, amb la seva invasora estètica i la seva força uniformadora, inculca els seus peculiars models de vida, de consum i els seus valors hiperindividualistes...

pd 393

? 27 de febrer de 1997

ELS FETILLERS, LA REFORMA I LA BRÚIXOLA

Víctor Sánchez Santaló

... La societat fa recaure sobre les espatlles de la institució escolar més i més aspiracions. Facilitar l'accés a un munt de coneixements, que creix i creix, ja no és prou. Ara cal educar ciutadans vertebrats dins la societat, combatre les lacres socials, preparar pel món del treball en un sistema productiu variat i inestable, normalitzar lingüísticament, garantir la personalitat completa de l'escolar, la seva autonomia i independència i el seu benestar personal...

...

... (mentre que) La desigualtat augmenta al mateix ritme que la desorientació. Els valors del consumisme són sobirans, el bé comú sembla que s'aconsegueix cercant el benefici egoista amb el mínim esforç...

...

Els ensenyants hem de tenir present que la lluita per la descongelació salarial ha d'anar unida a la renovació del nostre servei públic... Ens calen equips directius rigorosos que no facin concessions a les reaccions a la defensiva, corporativistes, i que impulsin projectes de centre engrescadors. Necessitem models organitzatius que potenciïn el treball en equip i la participació... Tot això és condició necessària però no suficient. Com que falten recursos s'han de reivindicar i això només és possible si enfortim les organitzacions sindicals i de renovació pedagògica...

pd 392

EL PUNT / Dimecres, 18 de març de 1998

ASSASSINAT DE L'ESCOLA PÚBLICA

Sebastià Salellas i Magret

La notícia: membres de la burocràcia sindical de Madrid han signat un acord amb la ministra d'educació (autèntic personatge esperpèntic de la dreta castellana -Esperanza Aguirre-)... l'horari escolar podrà ser només de matins a les escoles públiques...

Hi ha assassinat per part dels sindicalistes que, un cop més, han traït la seva classe natural i política, la classe treballadora, a la qual desproveeixen d'una eina bàsica per la qual sempre havien sospirat els sindicats d'esquerra (no els grocs): la instrucció pública...

(la dreta, fent gratuïta l'escola privada)... ha aconseguit que bona part dels pares de la classe treballadora no portin els seus fills a la pública, i eviten, a més, que hagin de compartir taula amb negres, marroquins i gitanos...

...

Davant l'assassinat de l'escola pública, quan es plantegi l'existència d'aquest delicte polític sortiran tota mena de justificacions que faran desaparèixer la culpabilitat dels seus autors o inductors...  A nosaltres, els que fa tants anys que defensem l'alternativa de l'escola pública, ens queda el recurs de fer igual que va fer el marqués de Sade. Un elogi a la insurrecció, adobat amb un altre pensament intern: que Déu ens agafi confessats.

pd 391

PRIMER DE MAIG (2015)

"QUAN ELS TREBALLADORS FAN VAGA NO ÉS QUE NO VULGUIN TREBALLAR, SINÓ QUE HO VOLEN FER EN MILLORS CONDICIONS"

Francesc Layret

pd 390

EL PERIÓDICO Dimecres, 10 de juny de 1998

"TENIM PATRIOTES, PERÒ NO CIUTADANS" Fabrizio Caivano

Arturo San Agustín (entrevista)

"... Estem arribant a la fi del sistema escolar, diguem-ne formal, que va néixer amb el naixement de la burgesia, de la nació o de la pàtria, com a instrument d'igualtat social. Tot això s'està esgotant...

... l'escola s'ha convertit en una comodíssima delegació de la família i els poders polítics. A l'escola se li exigeix tot, des de la creació d'una identitat nacional fins a ensenyar educació sexual o viària.

... L'escola educa i informa, però no ho pot fer tot... Els professors saben que no es pot fer tot el que figura als programes.

... L'escola es va allargant cada vegada més, perquè les possibilitats reals de trobar feina amb les titulacions i les homologacions d'estudis que dóna són menors. Un universitari troba la feina que abans aconseguia algú que només havia estudiat el batxillerat...

... L'escola pública continua sent l'ideal que hem de mantenir tots, però no ens preocupem per canviar-ne ell contingut... 

L'escola pública quedarà reduïda al recurs final per a les persones sense recursos, que a més a més, precisament per això,es convertirà en una màquina d'exclusió. I ja tenim l'escola dels tres terços: un terç per manar i coordinar; un terç per a l'enorme classe mitjana, i un terç que, abans de començar a viure, ja se sent exclòs per l'estigma del fracàs escolar."

pd 389

AVUI (?) abril de 1999 

EL CALVARI D'ESTUDIAR (i 2)

Francesc Candel

(continuació..)

... el fet d'estudiar s'ha convertit en una obsessió per als pares i en un calvari per als fills... No s'estudia, es memoritza; es busca l'aprovat i el títol i no la saviesa... Un noi d'avui en dia no deixa pràcticament d'estudiar de valent durant tota la seva infància, adolescència i joventut. Els estudis universitaris són per als savis i els de formació professional per als rucs, així es creu, tot i que avui facin falta més oficials (gent d'ofici) que llicenciats (gent de carrera)...

... tenir una carrera no serveix per exercir-la, sinó per treballar eventualment en una altra cosa. El que passa és que ara per ara, sense títol d'alguna cosa, és difícil obrir-se pas en el camp professional, ja que és el primer que et demanen: titularitat. Tampoc ets ningú en la societat si no tens un enfilall de títols, càrrecs i especialitats que decorin la teva targeta de visita...

pd 388

AVUI (?) abril de 1999 

EL CALVARI D'ESTUDIAR (1)

Francesc Candel

Anys enrere, i a les zones marginals, que aleshores es deien suburbis, faltaven escoles; tantes que els nens s'amuntegaven a les aules de les poques que n'hi havia. L'índex d'escolaritat era baix, tot i aquest amuntegament, i l'escola era abandonada molt d'hora per incorporar-se al món laboral. Ara això ha canviat i en aquestes latituds populars, que anomenem perifèriques, hi ha escoles i instituts, predomina l'escola pública sobre la privada, l'índex d'escolarització és correcte i l'escola s'abandona al seu degut temps, però no per incorporar-se al món laboral, sinó al de l'atur, a la desestabilització que produeix el campi qui pugui i als contractes laborals inestables, ja que el món de la col·locació o la correcta ocupació falla tant o més del que abans fallava l'escolaritat. Ara, excepte grups com el gitano i el dels immigrants estrangers, tothom estudia. Els dos grups s'esforcen per entrar en aquest rodatge de l'ensenyament, però l'escola, tot i sense voler-ho ser, els resulta hostil, al no tenir o no poder tenir en compte l'educació culturalment  tradicional d'aquestes comunitats...

(... continuarà)