En sexualitat, la normalitat no existeix. I, a més, la gent menteix bastant sobre el que fa i deixa de fer al llit: venim d'un tema històricament tabú que, alhora, dona cert estatus. Dir que cardes molt continua cotitzant a l'alça. Això crea que “el que toca” sigui una espècie de “miratge col·lectiu” creat d’entre mentides i exaltacions ... i fa que moltes parelles visquin preocupades per si estan per sota d'una mitjana que, en realitat, ningú té gaire clara. Què vol dir “tenir poc sexe”? Comparat amb qui? Fins i tot els estudis estan esbiaixats per aquest gran miratge col·lectiu.
No és estrany sentir parelles que diuen que “tenen un problema” perquè practiquen sexe un cop al mes. Però quan rasques una mica, descobreixes que els dos membres estan còmodes amb aquesta freqüència, i que no és gens inusual. El malestar no ve de dins, ve de fora. De la idea que això “no és suficient”... però si el que teniu és consensuat, us fa sentir bé i hi ha satisfacció, on és exactament el problema?
Potser els teus amics diuen que tenen una vida sexual increïble. Potser tu també la tens, encara que sigui un cop al mes –o a l’any–. Perquè en sexualitat, la clau no és la quantitat, sinó la qualitat i el significat que té per a vosaltres... potser el repte no és practicar més sexe, sinó desmuntar la idea que hi ha una xifra correcta. Perquè “el que toca” no existeix.
Beti Badia 26.07.2026
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada