pd 761

TRIUNFO núm. 762 - 3 de setembre de 1977

XINA-ESTATS UNITS-URSS

Eduardo Haro Tecglen

...

El que tingui a veure tot això amb l'internacionalisme proletari que els dos països (Xina i la URSS) invoquen contínuament, amb les doctrines de Marx i Lenin, amb les del president Mao o amb qualsevol altre forma ideològica és, naturalment, molt relativa o relativament nul·la; com amb prou feines té res a veure amb la moral o amb l'ètica l'amplia proposta de Carter sobre drets humans, sobre liberalisme i extensió de la noció de democràcia. El que hi ha, com abans i com sempre fins ara, és una qüestió política d'hegemonies, de supervivències, d'extensions imperials, de problemes de grans potències, i cap a ella van totes les negociacions, totes les relacions de força, tot el moviment i tota la investigació d'armes. La utopia ideològica ha quedat molt enrere.

...

En tot cas, no cal preveure que en els propers anys canviïn molt les coses: i és durant els propers anys, els immediats - ara, ja - quan s'estan jugant moltes coses i molt decisives per tothom en aquest triangle Xina-Estat Units-Unió Soviètica. 

Coses tan decisives com la guerra i al pau.

pd 760

TRIUNFO núm. 752 - 26 de juny de 1977

XINA - LES QUATRE GRANS TASQUES

Félix Díaz

...

... les principals tasques combatives  (o programa de govern) pel 1977.

La primera, i principal, és desenvolupar en profunditat el moviment de masses per denunciar i criticar "la banda dels quatre". La segona, reforçar l'edificació del partit. La tercera, desenvolupar a fons els moviments de masses per tal que en els sectors agrícoles es prengui com a exemple la brigada de producció de Tachai i en els sectors industrials el camp petrolier de Taching. I la quarta, elevar a noves cotes el moviment de masses per a l'estudi de les obres de Marx, Engels, Lenin, Stalin i Mao.

...

pd 759

TRIUNFO núm. 730 - 22 de gener de 1977

LOS REFRANES DE LA TRIBU (la condició femenina)

Juan Goytisolo

... l'status servil i inferior, d'esclau o animal domèstic, en que ha vegetat el "segon sexe" des de la nit dels temps: em refereixo a l'apropiació masclista de l'idioma, a una aberrant classificació dels gèneres imposat per l'ús secular de la llengua, que no sols dissimula la presència de la dona fora del minúscul territori de les activitats "específicament femenines", sinó que l'assimila sempre, independentment del nombre i qualsevol altre circumstància, a l'altre sexe, tot confonen les nocions distintes de "mascle" i "ésser humà" en un terme ambigu, "home", del qual la dona forma part. Que parlant d'un home i cent dones diguem amb tota la tranquil·litat del món "els espectadors" i "els" abastem amb un genèric "ells" o, referint-nos a Déu, el masculinitzem enlloc de designar-lo, com seria lògic, amb un gènere neutre, hauria de fer-nos reflexionar sobre l'ubic imperialisme gramatical masculí i la tenaç manipulació sexista de l'idioma com instrument de poder. La necessitat d'una re-avaluació dels supòsits en que es fonamenta la llengua i una revisió de les normes gramaticals que afavoreixen l'escandalosa diferència d'status social entre l'un i l'altre sexe, apareix avui, a la llum de l'actual conscienciació de la dona, com un dels objectius fonamentals del moviment feminista en l'ardu, costerut camí que ha de conduir al sexe tradicionalment oprimit a una participació real i plena en l'art, ciència, política, govern aclaparats fins ara pel sexe opressor...

pd 758

TRIUNFO núm. 726 - 25 DE DESEMBRE DE 1976

XINA, DESPRÉS DE MAO

Felix Diaz

És probable que el nou rumb que sembla haver pres la política xinesa a partir del nomenament de Hua Kuo-feng i la caiguda del grup radical hagi provocat en molta gent el sentiment que la puresa i ortodòxia revolucionàries de que ha fet gal·la la Xina des  de llur proclamació com a República Popular hagi claudicat davant un corrent revisionista o neocapitalista semblant al que ha patit la Unió Soviètica després de la mort d'Stalin. Aquestes suposicions no mancaven de fonament a la vista del complicat i a voltes inextricable panorama polític que, sobretot en els darrers temps, caracteritza aquest país i que, probablement, hagi fet caure a molta gent en la idea simplista de que la Xina, a rel dels últims esdeveniments, seguirà els mateixos viaranys que la Unió Soviètica...

pd 757

TRIUNFO núm 719 - 6 de novembre de 1976

INTEL·LECTUALS I POLÍTICS

Sixto Camara

"Andan los políticos per estos mundos como prima donnas. " Han assumit el paper de protagonistes sota el sol de la transició, després de tants anys de moure's entre bastidors, en penombres de catacumbes o en les descarades fondàries dels calabossos...

...

El polític tendeix a convertir l'intel·lectual en un ideòleg i l'artista en un propagandista: ideòleg de les veritats conjunturalment necessàries, propagandista d'aquestes mateixes veritats necessàries. Pocs polítics veurien més enllà dels seus nassos a curt termini, si no fossin provocats per la crítica intel·lectual. Els polítics cabuts acostumen  a tornar-s'hi irats davant les provocacions, en canvi els intel·ligents saben situar-se a una distància  prudencial de les innovacions, les examinen amb compte, però sense ira, les incorporen amb l'ànim a mig camí entre el que saben i el que intueixen no saber. Pocs polítics escapen a la trampa hegeliana de suposar que la dialèctica no els sobreviu i l'odi a l'intel·lectual ve de la sospita que esta en possessió de veritats que anul·len les que ella han assumit.

...

pd 756

EL VIEJO TOPO núm. 1 - octubre de 1976

LOS TEBEOS DE MAO ¿CULTURA POPULAR O INFRACULTURA?

Carlo Frabetti

...

En quant a la funció pedagògica (tot i admetent que la historieta didàctica podria ser l'etapa intermèdia idònia per dur a una població analfabeta cap a formes més elevades de cultura), convé tenir en compte que és inseparable de la funció propagandística.

També els còmics occidentals contribueixen a l'alfabetització, i no vol dir que portin a formes més elevades de cultura. La majoria, al contrari, tendeixen a ancorar al lector en un nivell infracultural, i el farisaic slogan "on hi ha un tebeo, demà hi haurà un llibre" només reflecteix el mercenari interès de conferir una aparença digna - de cares a una millor comercialització - a productes gairebé sempre indignes... 

El fet que una historieta ajudi a aprendre a llegir no significa necessàriament que condueixi cap a formes més elevades de cultura. Alfabetitzar és una cosa. Educar democràticament, una altra molt diferent.

...

pd 755

TRIUNFO núm. 713 - 25 de setembre de 1976

FINAL DE LA ERA DE LOS GIGANTES

Eduardo de Guzman

La mort de Mao Tse-Tung posa punt i final a una etapa excepcional, als cinquanta anys més intensos, dramàtics, fecunds i dolorosos en la vida de la Humanitat. No hi ha hagut mai en el llarg transcurs de la Història cap altre mig segle tan pletòric en esdeveniments sensacionals ... ni més abundant en personalitats humanes de tan marcada rellevància... Caldria preguntar-se però si són els esdeveniments històrics els que determinen la grandesa dels personatges o viceversa... 

...

En molts i diferents sentits, els darrers cinquanta anys han estat espantosos per al conjunt de la població... mai hi ha hagut en cap època de la Història tantes morts violentes, tantes tragèdies ni es vessaren tants rius de llàgrimes.

Enfront d'aquest balanç desolador, n'hi cap un altre de signe molt diferent... Malgrat totes les desgràcies, la Humanitat travessa un dels períodes menys desolats - tot i ser-ho encara molt - de llur existència... No podem pas dir que visquem en el millor dels mons possibles, ni que la nostra civilització estigui a un pas de les metes ambicionades, ni el paradís somiat és a la vista. Però comparant la situació actual del món amb la que hi havia no deu centúries enrere, sinó fa tan sols mig segle, s'adverteix un cert i consolador avenç... Hi cap l'esperança que el tram que ens queda per recórrer sigui menys penós que el que deixem enrere...

... potser hauríem de celebrar que el que podríem anomenar "època dels gegants" passi definitivament  als llibres d'Història.