pd 776

CUADERNOS PARA EL DIALOGO núm. 56,  maig 1968

LA UNIVERSIDAD Y EL MUNDO DEL TRABAJO

Mariano Aguilar Navarro

L'agitació dels centres universitaris és avui en dia un fenomen generalitzat, que es dona a totes les latituds...

A vegades aquesta revolta fa la sensació de produir l'aparició de formes inèdites de nihilisme. Té, indubtablement, més acusat el pla negatiu, el de la crítica, que pas el positiu. S'esforça més en destruir que el que s'afanya a oferir alternatives de reordenació social. Generalment ofereix un panorama un tant místic i profètic. Potser sigui la confirmació de la intuïció bergsoniana: les grans transformacions sempre venen anunciades pels místics...

...

Avui en dia resulta evident que moltes de les funcions, que abans es conferien al proletariat, poden ser complides perfectament pel món universitari... " el científic és peça fonamental en la construcció del socialisme" (J. Smrkovsky)

pd 775

LA VANGUARDIA, 28 de maig de 1968

LA REVOLUCIÓ CULTURAL

Tomás Salvador

... els temps moderns, en elevar massivament el nivell de vida - millorant-lo - han deixat arcaiques, estretes, les antigues estructures culturals...

S'equivoquen els que exigeixen que la revolució tingui una lògica, un programa, un camí. Si ho tingués, no seria una revolució...

Dir "revolució cultural" és incongruent de "per se". La cultura, que és un cànon, un ordre, és o hauria de ser el menys revolucionari que existeixi... 

La revolució està sent mal interpretada. No és una revolució contra el món d'ahir, les immenses injustícies socials del qual han estat esmenades en bona part, sinó contra el món de demà... 

Un demà que ja s'albira i que no sembla constituir cap motiu d'orgull. Un món diferent, que admetrà els tecnòcrates, però que expulsarà als ideòlegs. I si ahir veiem un món capgirat, on el IV Estat o proletariat era el protagonista , avui veiem que l'obrer és, per excel·lència, el món conservador. El món obrer té un rellotge molt més lent que el món intel·lectual. Més lent, però més segur.

... La cultura tradicional està en crisi i ho sap...

La revolució cultural no té programa, perquè cap revolució el té... Naturalment, la revolució cultural fracassarà. No per ser jove, ni per ser cult, es pot governar una nació. Es pot, esclar, aspirar  a fer-ho. Però aleshores  la societat els dirà que primer es facin especialistes en "lo seu", parany que inclou que un cop aconseguit la societat de consum ja ho ha digerit.

... La "revolució cultural" és una protesta anticipada. És dirigeix al demà...

pd 774

DESTINO 18 de maig de 1968

JUVENTUD, DIVINO TESORO

Santiago Nadal

¿Contra qui protesten els estudiants de tot el món?

... Coincideixen estudiants occidentals i orientals en una gran protesta contra l'establert en els respectius països...

La protesta estudiantil arriba a fer la impressió de ser un pur nihilisme...

Els estudiants proclamen com a inspiradors ideològics a Marx, a Mao Tse-tung, a Marcuse... veuen en ells la negació. Sobretot, la negació del vedell d'or que la societat opulenta actual ha bastit sobre l'altar dels sacrificis.

Nominalment, protesten contra coses radicalment contràries. Sustancialment, protesten contra les mateixes coses... Protesten contra les velles estructures i contra la mentalitat parada de les generacions anteriors. I contra la idea del benestar elevada a doctrina de la suprema felicitat... contra la prosperitat com a únic ideal enlloc de com a mitjà, contra la indiferència davant el patiment de milions i milions de persones, en una paraula; contra el materialisme.

pd 773

??? .. 29 de febrer de 1976 ?

EL MAIG FRANCÉS VA ACABAR AMB EL GAULLISME

Teresa  Pàmies

... Teresa Pàmies va presentar a Mataró el seu darrer llibre, "Si vas a París, papà..."

Va començar dient que "l'inici del moviment estava en la rebel·lió estudiantil, a la que es van sumar altres sectors de la població...  al final del "maig del 68" hi va haver decepció en convertir-se en un moviment escanyat, malograt pels errors i la incoherència dels joves enfront de la responsabilitat de la classe obrera... Malgrat que sembli que no va tenir cap repercussió política, sí que la va tenir, doncs va acabar amb el gaullisme, encara que el moviment representava una lluita contra el capitalisme, aleshores i ara en crisi com a sistema de valors morals i socials...

...  la indecisió en la presa del poder per a instaurar un Estat socialista va ser deguda a que gran part de la societat francesa desitjava una democràcia més real i autèntica, però no estava preparada per a una situació revolucionària, essent impossible governar en contra de la voluntat de la majoria...

pd 772

EL PUNT / Dimecres, 10 de maig de 1995

S'HAN OBLIDAT LES LLIÇONS DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL?

Enquesta

Àngel Duarte: "Sovint les lliçons de la Història s'obliden en una generació..."

Vicent Partal: "... Gitanos, magribins, asiàtics o negres es veuen com sers inferiors als guetos de la democràtica Europa. La principal lliçó era que als monstres no se'ls ha de deixar créixer."

Antoni Gutiérrez Díaz: "... existeixen minories ultradretanes i de vegades sentiments subconscients que podrien portar a una confrontació, encara que fos localitzada. No oblidem el que està passant a l'ex-Iugoslàvia."

Carles Francino: "... Pot ser un pèl catastrofista airejar fantasmes com el feixisme o el nazisme, però la guerra dels Balcans, els vots de Le Pen a França o els atemptats contra immigrants a Alemanya fan posar la pell de gallina."

Àngel Cerdanya, El Sueco: "... sempre hi ha el perill que es produeixin focus de feixisme i intolerància. La lliçó s'ha aprés, però la societat no ha de baixar la guàrdia..."

pd 771

EL PUNT / Dilluns, 30 de gener de 1995

IMPOSSIBLE D'OBLIDAR

Dolors Bellés

Fa cinquanta anys els soldats del primer front ucraïnès van entrar al camp d'Auschwitz

El 27 de gener de 1945 l'exèrcit roig va arribar a Auschwitz, el camp de concentració més gran construït pel Tercer Reich en territori polonès. Quan els soldats van entrar al camp van quedar horroritzats. Van trobar-se milers de cadàvers apilonats, que els nazis no havien tingut temps de cremar, i espectres humans. La setmana passada es va commemorar el cinquantenari de l'alliberament del camp d'extermini d'Auschwitz, símbol de la intolerància humana, que cal no oblidar perquè mai no es torni a repetir l'holocaust.

...

L'holocaust va ser organitzat tècnicament per Eichman, seguint les ordres estrictes de Hitler i de Himmler, cap de les SS. Tot i que les ordres procedien de les altes instàncies del Tercer Reich, tots els estaments de la societat alemanya hi estaven també implicats. El govern, perquè donava les ordres; els juristes, perquè dictaven les lleis racistes; els funcionaris del registre civil, perquè facilitaven els noms dels jueus; la policia, perquè detenia les víctimes; i les entitats bancàries, perquè els embargaven els comptes. L'horror d'Auschwitz no va ser només els crims que s'hi van cometre, sinó la complicitat, en nom de la puresa racial, d'una part de la societat europea.

...

pd 770

EL PUNT / Dijous, 9 de juny de 1994

L'ALTRA NORMANDIA

Natàlia Molero

Normandia: unes imatges de cine antic en blanc i negre, unes barques escapçades de popa amb un munt de joves carregats amb motxilla i casc militar que es llançaven a l'aigua en aquella primavera inestable. Després ha vingut la resta: el valor, la gran escabetxada del Dia D, les veritables raons de l'exèrcit aliat, o sigui la por a Stalin. Més ben dit, la por de Churchill a Stalin. Curiosament la mateixa por que els va impedir d'ajudar la República espanyola pocs anys abans, en aquell assaig general que va ser la Guerra Civil (Espanyola).

La mateixa raó és la que allibera i condemna, quina paradoxa! L'oncle Joe, tal com els anglesos anomenaven Stalin, no estava disposat a deixar ni un sol mil·límetre conquerit, de manera que no es podia córrer el risc que l'exèrcit roig s'anés quedant trossets d'Europa avançant des del front oriental. Calia obrir un nou front; els cossos especialment preparats, els espies dobles i una inusitada fortuna en preveure un petit període de calma enmig del gran temporal que afectava les costes normandes aquell 6 de juny van acabar-ho de fer possible: el Tercer Reich tenia els dies comptats. Ara, en les commemoracions, el príncep d'Edimburg espera a l'altra riba, cinquanta anys després que la família reial tingués treballs a dissimular la seva fascinació pels uniformes nazis... 

De tota manera, Normandia va significar l'anorreament de l'horror nazi. Quan el Dia D a Bòsnia?