dijous, 7 de setembre del 2017

pd MCX

ARA  dimecres, 5 de juliol del 2017​
AIXÍ ÉS LA LLEI DEL REFERÈNDUM
Aleix Moldes / Núria Orriols


Per a Junts pel Sí i la CUP, l’impuls de la norma representa un acte que “no té retorn” -en paraules del cupaire Joan Garriga- i és la llei “més important” que es tramitarà al Parlament perquè ha de permetre l’exercici de l’autodeterminació de Catalunya...
En el preàmbul de la norma se citen els tractats internacionals que defineixen el dret a l’autodeterminació com el “primer” dels drets humans. L’argument de l’independentisme passa per defensar que el govern espanyol aniria en contra dels tractats internacionals que ha signat si impedeix l’1-O. Un dels tractats que es recullen són els Pactes de Drets Civils i Polítics del 1966, ratificats per Espanya als anys setanta, així com resolucions del Parlament des dels anys 80 que constaten que Catalunya té dret a l’autodeterminació. Tant Junts pel Sí com la CUP van argumentar que el procés unilateral s’engega com a conseqüència dels intents frustrats de pactar amb l’Estat. “Qui primer ha trencat el pacte constitucional ha sigut l’Estat amb la sentència de l’Estatut”, va afirmar Salellas.

Subjecte polític: La norma declara la sobirania de Catalunya

Es defineix Catalunya com un “subjecte polític sobirà” i que té dret a exercir el dret a decidir. El Parlament, doncs, actua “com a representant de la sobirania del poble”. És per aquesta raó, segons Junts pel Sí i la CUP, que aquesta norma preval “jeràrquicament” sobre les altres normes jurídiques que hi poden entrar en contradicció.

Resultats: La llei fa vinculant la votació de l’1-O sense mínim de participació

En cas que hi hagi més vots emesos del sí que del no, el Parlament declararà la independència dos dies després de la proclamació de resultats. Si guanya el no, el president convocarà eleccions autonòmiques.

Protecció legal: Funcionaris i empreses col·laboradores

... “Totes les autoritats, persones físiques i jurídiques que participin directament o indirectament en la preparació del referèndum queden emparades per aquesta llei”...

Cens de votants: Els partits no aclareixen d’on surten les dades

... En la consulta hi podran votar els més grans de 18 anys, que resideixen a Catalunya i que tenen la nacionalitat espanyola. Els partits afirmen que disposen de les dades de l’Oficina del Cens Electoral però no aclareixen d’on surten, ja que aquestes dades, teòricament, només es poden fer servir per a les eleccions...

Sindicatura Electoral: L’òrgan, format per cinc experts, actuarà d’àrbitre del referèndum

La llei del referèndum introdueix una innovació en relació a les eleccions habituals: la creació de la Sindicatura Electoral. Aquest organisme, que està format per cinc juristes i politòlegs nomenats pel Parlament, serà l’encarregat d’arbitrar la votació. Les seves funcions seran similars a les que fa la Junta Electoral espanyola actualment. S’encarregaran de resoldre les reclamacions vinculades al referèndum, vetllaran per la “imparcialitat i el pluralisme” dels mitjans de comunicació, sancionaran les persones que contravinguin la normativa, acreditaran els observadors internacionals i es responsabilitzaran de l’escrutini i de certificar els resultats de l’1-O.

Propaganda:  Els partits ocuparan el 70% dels espais públics; les entitats, el 30%

La llei fixa que les administracions catalanes s’han de mantenir neutrals i que són els partits i les entitats els encarregats de fer campanya...

Vot exterior:  Inscripció al registre de catalans a l’estranger


dimecres, 6 de setembre del 2017

pd MC9

ARA dissabte, 11 de març del 2017
ELS LÍMITS DE LA MULTICULTURALITAT (i 2)
Miquel Puig
Encara que la separació de sexes sigui fonamental en altres cultures, obliguem les nenes musulmanes a fer gimnàstica amb alumnes de sexe masculí perquè considerem que és més important la seva “integració social”...
En definitiva, acceptem altres cultures en la mesura que no violin certes normes, però és que aquestes normes són les que defineixen la nostra cultura. La multiculturalitat només és acceptable quan és banal.
Dimecres Amelia Valcárcel deia a l’ARA: “Comparada amb qualsevol altra, la nostra cultura és feminista. Occident ho és i aquest és el tret que més molesta altres societats: la igualtat de la dona”. La multiculturalitat no banal és, doncs, incompatible amb el feminisme, i en la mesura que el feminisme és una de les revolucions més importants de la modernitat, també ho és amb la modernitat.

dimarts, 5 de setembre del 2017

pd MC8

​ARA dissabte, 11 de març del 2017
ELS LÍMITS DE LA MULTICULTURALITAT​ (1)
​Miquel Puig

​...
a Europa la multiculturalitat torna a cotitzar a la baixa... Angela Merkel ha dit que “la multiculturalitat [és un] concepte [que] ha fracassat, ha fracassat completament” (2010), i ara ha reblat el clau afirmant que “la multiculturalitat porta a societats paral·leles i per tant a una vida falsa o a una farsa” (2015).


La cultura occidental és diversa. Admet, per exemple, la diversitat de culte: en el mateix discurs del 2010, Merkel també va dir que “l’islam ara forma part d’Alemanya”. Però això no significa que admeti qualsevol manifestació cultural.

... Als occidentals no ens resulta gaire difícil acceptar que d’altres mengin diferent per la senzilla raó que no tenim tabús alimentaris ... Que jueus i musulmans no mengin porc o els hindús vedella ens resulta tan acceptable com que entre “nosaltres” hi hagi vegans.

... En general no hi tenim problemes perquè els nostres codis són -des de fa poc- extremadament flexibles. No ens costa acceptar que una dona es tapi el cap amb un mocador perquè també ho feia Susan Sarandon a Thelma i Louise. Ara bé, encara que el nicab i el burca siguin fonamentals per a determinades cultures, els considerem cada cop més inacceptables, i el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) ha sentenciat a favor de la seva prohibició a França perquè està basada en “una certa concepció del que significa la vida en comú” (2014)...

dilluns, 4 de setembre del 2017

pd MC7

ARA 19 de març del 2017
ELS LÍMITS DE LA TRANSVERSALITAT
​Albert Pla Nualart

...
Nacionalisme
descriu dues ideologies molt diferents: 1) la que vol fer del que sent com la seva nació un estat independent; 2) la que creu que la seva nació és millor o superior. La CUP no té cap problema per ser 1, però mai -mentre sigui progre- pot ser 2. Si anem una mica més enllà, arribem a una accepció 3 -compatible amb 1 i 2 però molt més complexa- que és la tesi clàssica de l’esquerra sobre el nacionalisme. Segons aquesta tesi, és la ideologia que promouen les classes més benestants d’una societat fortament desigual perquè neutralitzi o posposi sine die la lluita dels malestants per un millor repartiment de la riquesa. I com la neutralitza? Amb l’estratègia infal·lible de l’enemic extern. Al nacionalista 3 li cal que aquest enemic hi sigui sempre perquè, si s’esvaeix, té molts números per passar a ser-ho ell...

No cal dir que el nacionalisme 3 és als antípodes d’una CUP que es defineix com a anticapitalista...

dissabte, 2 de setembre del 2017

pd MC6

​ARA dissabte, 11 de febrer del 2017
ELOGI DEL PROFESSOR DE SECUNDÀRIA. SEGON INTENT (i 2)
Jaume Cabré

​»Que ho sàpiguen els pares: la feina de mestre és esgotadora. A secundària, el doble. I no perdis el somriure. Però la professora esgotada sap que, de tant en tant, es converteix en testimoni dels descobriments admirats dels alumnes. I sap que, de tant en tant, apareix una criatura que l’ultrapassarà, que arribarà més lluny que ella en aquella matèria que domina. És l’inenarrable plaer reservat a l’ Homo didascalicus.
 »Diu Heidegger: “Qui vulgui respostes, que calli; qui busqui preguntes, que llegeixi poesia”...
Fins aquí l’article de 2008 amb algun retoc...

Benvolgut i pacient lector: em faria feliç no haver de recordar l’any 2026 aquest article de 2017 que s’emmiralla en un de 2008. L’any 2026 serem independents, d’acord; però l’ofici de professor de secundària serà igual de difícil. I potser la indiferència social i política per l’ensenyament ... encara serà vigent. O potser hauran fructificat moltes llavors?

divendres, 1 de setembre del 2017

pd MC5

​ARA dissabte, 11 de febrer del 2017
ELOGI DEL PROFESSOR DE SECUNDÀRIA. SEGON INTENT (1)
Jaume Cabré

​...
El professor treu l’alumne del seu món i el condueix on sigui que no hauria arribat sense el seu ajut. Ja sigui a entendre les derivades, a admirar en silenci un poema o a captar un timbre o una harmonia. I el professor, sense complexos, ha de deixar clar a l’alumne que això és difícil. Però que no passa res, perquè, contra el que molts prediquen, la dificultat per ella mateixa és educativa. La feina ben feta del professor no és la d’apartar els obstacles que l’alumne es troba en l’estudi i de vegades en la vida, sinó la d’ajudar-lo a superar-los: la dificultat és educativa.

»En algun lloc he escrit que ensenyar és, sobretot, transmetre passions. El professor fa coses en la vida; possiblement, fa coses que l’apassionen; aquestes coses les transmet, encara que no formin part del programa de la disciplina que imparteix. Però el més habitual és que la disciplina que imparteix sigui la seva passió. I no s’ha de justificar davant dels alumnes: ensenya les coses que li agraden i punt... la teva passió farà que l’alumne escolti; potser se’n fotrà; potser, quina sort!, t’ho discutirà. Però t’haurà escoltat.
...

dijous, 31 d’agost del 2017

pd MC4

ARA dissabte, 19 d'agost del 2017
PER A QUÈ SERVEIX UN ATEMPTAT
Jordi Graupera (Professor de filosofia)

La suspensió del judici individual, la criminalització de la dissidència, la imposició de l'estat d'excepció permanent són els productes culturals de la dècada... La nova normalitat és fer ús de la por per consolidar les jerarquies, militaritzar l'Estat, i afeblir la democràcia i la vida espontània. Han volgut que la política i les idees s'abandonessin al sentimentalisme més xaró, a l'entreteniment més repetitiu, a la indignitat de viure només per publicitar la bellesa del nostre ego.
...
Preferim ciutats vulnerables a l'empobriment moral de ser protegits per un gran germà, un Leviatan, un monstre que s'ocupa dels nostres malsons mentre vivim la ficció del plaer.
La democràcia és el regne dels adults i un atemptat serveix per infantilitzar...
...
La resposta al terror no és delegar la nostra por en els guardians del poder, sinó arrabassar-los-el per aprofundir més en la democràcia, sabent-ne els riscos, caminant fermament cap a la llibertat, conscients de la incertesa que defineix tota vida humana viscuda amb dignitat.