pd 1309

(de la sèrie: arafaunany)

"Pensem en la política? No diré que no si l’entenem com un espectacle que ens entreté i fastigueja alhora, que ens fa sentir més honrats que “tots aquests xoriços”. Però, en el sentit d’Alain o de Weil, pensar en la política vol dir fer-ne, comprometre’s. Quan Aristòtil ens defineix com a animals polítics, també ens està dient que sense política no som humans"

Albert Pla Nualart

pd 1308

(de la sèrie: arafaunany)

"l’historiador del futur que estudiï el nostre present tindrà molt clar què destruïa la nostra civilització: els valors segregats per un sistema econòmic que ens incita a pensar des del jo i a ignorar el nosaltres."

Albert Pla Nualart

pd 1307

(de la sèrie: arafaunany)

Deia Alain, el gran professor de filosofia de la millor cultura francesa de la primera meitat del segle XX, que “cal pensar en la política, perquè, si no hi pensem prou, serem cruelment castigats”... És un càstig que l’autoritarisme populista guanyi terreny a la democràcia.

Albert Pla Nualart

pd 1306

(de la sèrie: arafaunany)

"Quan es té la legalitat en contra cal guanyar la batalla de la legitimitat... La legitimitat també s'ha de guanyar, tant a nivell intern com internacional. Després d'aquesta data (1-O) res serà com abans."

Ferran Requejo

​

pd 1305

(de la sèrie: arafaunany)
"No hi ha ceguesa política més gran que no haver intentat seduir la població catalana amb una bona oferta de finançament i de respecte lingüístic... no hi ha hagut un intens diàleg, negociació, flexibilitat, comprensió, empatia i lliure expressió, i sí manca de retòrica, histrionisme, repressió i insults... han imperat la por, la covardia, la demagògia, la mentida, l’amenaça i el pànic a parlar dels motius de fons..."

Vicenç Fisas

pd 1304

(de la sèrie: ara fa un any)
"és un problema que té una naturalesa política, i no purament sentimental, com de vegades es diu. Per tant, el que cal analitzar no és per què “no ens estimem” sinó per què no ens sentim identificats amb un projecte polític molt tancat en si mateix, Espanya, en el qual molta gent no només no se sent còmoda, sinó que ja li provoca urticària i li és aliè."

Vicenç Fisas

pd 1303

(De la sèrie: ara fa un any)

"Quan a un estat, en aquest cas l’espanyol, se li presenta un repte d’aquesta magnitud, el primer que hauria d’entendre és que no s’enfronta a un president de la Generalitat embogit o a un grup reduït de persones que s’han transformat en radicals i enganyen tot un ampli sector de la població -que de cop i volta s’han convertit en xais obedients- sinó a una realitat: i és que a Catalunya hi ha uns dos milions de persones que volen separar-se d’Espanya, i que tenen criteri propi."

Vicenç Fisas