pd 1397 titulars

(de la sèrie: arafaunany)

Un xoc desigual.

El Parlament declara la República i Rajoy respon amb el 155 i eleccions. El govern espanyol cessa Puigdemont, tot el Govern i 141 alts càrrecs...

Rajoy usa el frontisme per justificar el 155: "Espanya té dret a defensar-se".

Puigdemont podria ser detingut a partir de dilluns.

Emoció, llàgrimes i cava: la República desferma la eufòria al Parlament (i al carrer).

Europa s'alinea amb Rajoy i ignora l'estat català. Els Estats Units donen suport al 155 "per mantenir Espanya unida".

La premsa estatal qualifica de "colpista" la declaració.

ARA 28/10/2017

pd 1396 l'alegria i les hores difícils

(de la sèrie:arafaunany)

Sortint de la Ciutadella vaig veure milers i milers de persones felices, emocionades, amb l’ànim festiu que coneixem bé dels carrers... Persones contentes d’haver vist arribar un dia que van pensar que mai arribaria i, alhora, perfectament conscients de la fragilitat de la naixent república... És clar qui posa la il·lusió de futur i qui posa la violència i el to ofès i aïrat, als carrers de Catalunya.

Antoni Bassas 28/10/2017

pd 1395 Adoctrineu

La reflexió (d'un professor d'història de Torremolinos) es feia després que hagués descobert que nou dels seus alumnes segueixen Vox a Instagram.

Es tracta de nois de famílies humils, alguns d’ells bons estudiants, que havien mantingut una relació cordial, fins i tot afectuosa, amb aquest professor, que saben que és gai i d’esquerres. El professor es mostrava consternat que aquests alumnes, educats en democràcia, hagin anat a les urnes per primera vegada per donar suport a un partit d’ultradreta.

Es preguntava com pot haver passat. Per què han votat contra els valors en què els han educat a l’institut. I, tanmateix, el professor admetia haver-los sentit parlar dels immigrants amb menyspreu, posar els ulls en blanc quan a classe es parlava de feminisme o detectar que projectaven una catalanofòbia extrema. Confessa que sempre ho va considerar “chiquilladas”, res de l’altre món, patriotisme mal entès.

El professor –que semblava sincerament desolat– m’ha fet pena, però la seva confessió m’ha esparverat. Com és possible que la xenofòbia, el masclisme o la catalanofòbia li semblessin “chiquilladas”? S’adona, ara, que davant dels seus ulls “estaven creixent feixistes”.

El fil del professor d’història ha rebut una allau de respostes que l'acusen d’adoctrinar els alumnes i que es feliciten perquè aquests nois hagin “pensat per lliure” malgrat això.

I jo us demano a tots els ensenyants que pugueu llegir-me: adoctrineu, sisplau. Adoctrineu en la democràcia i la tolerància, estigueu atents als senyals d’alarma, insistiu a recordar la història. La vostra tasca és imprescindible i és una vergonya que no estigui prou reconeguda ni valorada. Us l’hauríem d’agrair cada dia públicament. Una abraçada d’ànim per a tots i cadascun de vosaltres.

Sílvia Soler

pd 1394 República

(de la sèrie: arafaunany)

La declaració d’independència ha estat emocionant, però estranya... Ha estat una proclamació joiosa, catàrtica, i al mateix temps preocupada... Però no és una proclamació virtual, il·lusòria. És una referència real, dissenyada també -fins i tot si van mal dades- per quedar-se, com un embrió o una llavor, com un horitzó i una crida...

Vicenç Villatoro 28/10/2017

pd 1393 El curt i el mitjà termini

(de la sèrie: arafaunany)

Cal la mobilització total per defensar les institucions, per evitar la violència policial, per evitar més empresonaments i exigir la llibertat dels ostatges (no se’n pot dir d’una altra manera) que estan pagant per tots. Cal una demostració de força que indiqui a Espanya i a Europa que el preu d’ignorar la democràcia catalana és més alt que el preu de respectar-la. En això no ens hi va la sobirania; ens hi va la dignitat, la llibertat dels individus, el valor dels vots. Ens hi va poder mirar a la cara els nostres fills, poder-los dir que som ciutadans.

Toni Soler 22/10/2917

pd 1392 la fam de llibertat dels presos polítics

"La llibertat tard o d'hora també s'obrirà pas a Catalunya. Potser trigarà. Hi haurà més gestos difícils com aquesta vaga de fam. El compromís, la fermesa i la perseverança de tanta gent no seran en va. La lluita per la justícia, la democràcia i la llibertat mai no és en va."

Ignasi Aragay

pd 1391 Espanya prohibeix la realitat

(de la sèrie: arafaunany)

La realitat nacional catalana sempre els ha fet nosa i la solució habitual ha sigut combatre-la o negar-la, amb més o menys fúria segons l’època... La majoria independentista no pot ser i no serà. Punt...

El referèndum no es podia fer. Van fer-ho tot per evitar-lo, fins i tot usar la violència contra ciutadans pacífics. I finalment van negar que s’hagués fet quan ja s’havia fet: òbviament també neguen i ignoren el resultat. La independència no es pot proclamar, i ho faran -ja ho estan fent- tot per impedir que es proclami...

Davant d’això, l’Estat podrà seguir engreixant la llista de presos polítics i repartint estopa al carrer, podrà acorralar entitats i partits, però això no serà vèncer. Això serà imposar-se sobre la realitat, no canviar-la ni fer-la desaparèixer. La realitat independentista seguirà aquí, patint, sí, però carregant-se de més raons i sentiments, com una olla a pressió, fins que torni a vessar de manera imparable, fins que es faci absolutament real i majoritària, més del que ja ho és ara. Fins que la realitat s’imposi.

Ignasi Aragay