pd 1487 Ja ens hem comptat

(arafamésdunany)

Aquestes eleccions anormals han estat el més semblant a un plebiscit sobre la independència. Intuíem quants partidaris hi havia del sí, perquè els vam comptar, entre cops de porra, l’1-O, però no sabíem quants n’hi havia del no, per allò de la “majoria silenciosa”. Les recents manis unionistes no permetien fer-se’n una idea, perquè sempre han portat gent de fora per omplir i hi ha molts unionistes que (amb gran criteri) no es manifesten mai.

Hi ha majoria independentista, doncs, però això no serveix per a res, excepte per anar a la presó...

Empar Moliner

pd 1486 "Pressing" catalans

(arafamésdunany)

que les veus cantants del PP i el PSOE menystinguin la realitat fins a negar-la i intentar canviar-la per una altra més del seu gust (tant si parlem de Catalunya com si ho fem de corrupció) no tan sols no ens ve de nou sinó que és el pa de cada dia de la seva aberrant estratègia...  el pressing que de debò s’està desplegant és el que exerceix el govern de l’estat espanyol contra la societat catalana, des d’un autoritarisme cada dia més flagrant i menys dissimulat. Més intervenció dels comptes de la Generalitat, més 155 (amb el suport explícit de Cs, que al mateix temps tenen el cinisme de reclamar la presidència del Parlament), més atacs contra TV3 i Catalunya Ràdio com a mitjans suposadament adoctrinadors d’una majoria de catalans que, pel que es veu, no tenen raciocini i estan fanatitzats, i sobretot més detinguts i més amenaces de noves detencions, mentre Espanya continua exhibint davant del món sencer la vergonya antidemocràtica de tenir presos polítics...

Sebastià Alzamora

pd 1485 Conseqüències del 21-D

(arafamésdunany)

Una campanya sense estelades ni crits d'"independència".

Els actes d'ERC, JxCat i la CUP van centrar-se en la República, la llibertat dels presos i la restitució del Govern.

Renúncia. Per ampliar la base social, els sobiranistes comencen a obviar les banderes.

A. Moldes, N. Orriols, M. Esteve

pd 1484 Notes sobre el Procés (23): i ara, què?

(arafamésdunany)

Per primera vegada a la història, el temps juga a favor de la independència de Catalunya...Tanmateix, els obstacles són colossals. Tant dins com fora de Catalunya.

Els presos (els actuals i els que s’hi puguin afegir) són, realment, ostatges, perquè els càrrecs contra ells són imaginaris. A la llarga, però, els casos es giraran contra l’Estat, perquè tard o d’hora es desmuntaran com un castell de cartes, suposaran un descrèdit per a l’estat espanyol i justificaran la causa independentista més enllà de les raons econòmiques i culturals.

Miquel Puig

pd 1483 No n'hi ha prou amb votar i guanyar

(arafamésdunany)

En una dictadura, per definició, imperen la repressió i l’arbitrarietat. En una democràcia, en canvi, la vulneració de la llibertat d’expressió des de les instàncies de poder resulta sibil·lina... Els últims mesos, mentre l’extrema dreta feia i deia el que volia, un ministre ha amenaçat tuitaires, s’ha cridat a declarar mestres, s’han censurat anuncis electorals i s’ha prohibit un color que, recordem-ho, en cap cas representava suport a uns partits determinats... S’ha empresonat pacifistes per un delicte inexistent de violència... I la Guàrdia Civil ha inclòs les exemplars manifestacions de les Diades en l’atestat pel delicte de rebel·lió. Amb aquests i altres abusos s’han posat les bases de l’autocensura entre els ciutadans, i s’ha promogut un estigma ideològic que és de tot menys democràtic...

Toni Güell

pd 1482 Solstici d'hivern: acord i cessions

(arafamésdunany)

Una part de la societat catalana està en marxa amb entusiasme, però no sabem ben bé cap on, ni si existeix un camí viable... Com a moviment, l’independentisme és sempre sorprenent: vagin units o separats els partits que el representen, no mostra fissures, ni desànim, ni decepció. Es mobilitza, es retroalimenta, segueix confiant. La situació era ben propícia al pessimisme, després de l’aplicació del 155; però tot fa pensar que ningú no s’ha desdit de la seva esperança, de la seva convicció. Tanmateix, el futur no es presenta fàcil,...

Marina Subirats

pd 1481 Cs amb el seu globus

(araamésdunany)

Cs ha fet una campanya molt cara, i seria ben interessant saber qui ha pagat aquesta festassa, perquè amb les quotes dels militants (el juny passat no arribaven a 2.500) i les subvencions que els corresponen no surten els números (més de dos milions d’euros)...

Cs va néixer com a resposta a una mentida (la persecució i l’arraconament del castellà i de la cultura espanyola a Catalunya) i actualment la formació es presenta enfilada en una altra mentida (que a Catalunya existeix una majoria de ciutadans que s’han vist obligats durant molts d’anys a viure silenciats per l’opressió del catalanisme despòtic). Varen mentir també quan es van presentar com els que havien d’aturar la corrupció del PP (l’únic que han fet ha estat donar-hi suport) i menteixen de manera flagrant quan afirmen ara que han d’aturar també el nacionalisme, quan són un partit encara més nacionalista que el mateix PP. Nacionalistes espanyols, per descomptat. I d’extrema dreta, ho repetim per si no havia quedat clar.

Sebastià Alzamora