pd 1528 Escola Tabàrnia 1

(arafamésdunany)

Fa temps que busquen inocular a la societat catalana el virus de la guerra de llengües. Cs va néixer exactament per combatre la discriminació positiva del català i el PP ho porta a l’ADN i no vol que el partit de Rivera i Arrimadas li guanyi terreny en l’anticatalanisme. Competeixen per fracturar aquesta societat amb el discurs identitari. Competeixen en irresponsabilitat política, com els pitjors populismes xenòfobs... ara volen equiparar immersió lingüística amb independentisme. Igual com volen identificar independentisme amb violència...

Ignasi Aragay

pd 1527 Arrencar l'arrel

(arafamésdunany)

Quan Rajoy parla de dinamitar el model lingüístic de l’escola catalana, no amenaça, anuncia... crec que l’Estat -no el govern només- té una estratègia respecte a Catalunya impermeable al que pugui fer l’independentisme: l’aplicaran amb govern català o sense. Perquè el seu objectiu no és frenar o domesticar l’independentisme per tornar a l’autonomisme, és anar molt més enrere. No es tracta de tallar l’arbre o d’impedir que creixi. Es tracta d’arrencar-ne les arrels perquè no pugui rebrotar. I per a ells les arrels profundes de l’independentisme són... la catalanitat lingüística, cultural o cívica. És això el que intentaran arrencar, i l’escola i TV3 en són els aspectes més visibles, no pas els únics. No ens amenacen dient-nos el que faran si no ens portem bé. Ens anuncien el que faran, ens portem com ens portem. El que volen...

Vicenç Villatoro

pd 1526 El que diuen és obvi però malgrat això, gràcies

(arafamésdunany)

Finalment, els bisbes de les diòcesis catalanes han defensat el dret a l’autodeterminació de Catalunya... Els bisbes de Catalunya no han dit res que els comprometi gaire. Al cap i a la fi, qui pot negar el dret a defensar un projecte polític digne i de manera democràtica? Però com que això és, precisament, el que està passant a Espanya, la declaració episcopal, sense guanyar cap premi a la valentia, recorda que hi ha uns mínims de decència.

Antoni Bassas

pd 1525 Caça de bruixes

(arafamésdunany)

Segons algunes fonts, el nombre de persones investigades a Catalunya en relació al Procés ja s’estaria acostant al miler. I no tan sols hi ha cada vegada més noms, sinó que el cercle es va ampliant des de l’estricta política fins a la societat civil i el món de la comunicació i de la cultura. Algú ha parlat ja de caça de bruixes... El que definia una caça de bruixes era el caràcter massiu i indiscriminat. Però sobretot que es tractava d’acusar i condemnar desenes de persones per un delicte com el de bruixeria. És a dir, per un delicte imaginari o que existia només, com a delicte, en la ment dels acusadors.

Vicenç Villatoro

pd 1524 Ben lluny

(arafamésdunany)

"el PSC de Jaume Collboni va optar per alinear-se ahir amb el PP i Ciutadans en contra d’una declaració a favor de l’acostament dels presos polítics independentistes” i em penso que és una broma. Però no ho és... Rebutjar l’acostament dels presos a Catalunya no vol dir només això. Vol dir, sobretot, el contrari. Vol dir demanar l’allunyament dels presos...  Aquestes persones estan en presó preventiva -fins que un altre home ho decideixi- per “delictes” que s’han hagut de fer a mida... “De què els podem acusar, atès que no han trencat mai un plat? De sedició? De rebel·lió? Va, tira”. I que aquestes persones estiguin en presó preventiva sí que els posa, suposo, davant del mirall...

Empar Moliner

pd 1523 La bombolla unionista (i la indepe)

(arafamésdunany)

Quan ens recreem en la nostra bombolla, correm el perill de perdre el sentit de realitat...  Les xarxes socials ...fan que t’arribi allò que estàs predisposat a creure’t, el que t’agradarà, el que connecta de manera més visceral i emocional amb tu. El que et permet no pensar, no dubtar, que t’estalvia establir un diàleg, confrontar idees. L’únic tipus de debat a què ens hem acostumat són les disputes a crits entre tertulians, als antípodes de l’ideal d’àgora democràtica. Mers espectacles de baixes passions i histèriques raons.

Ignasi Aragay

pd 1522 Els narcopisos i la gentrificació

(arafamésdunany)

La lluita per la sobirania popular (és a dir, per la democràcia) és, en part, la que enfronta Catalunya amb Espanya, però és, sobretot -aquí i a gairebé tot el món-, la que enfronta el poder públic amb el privat. Quan es parla de crisi de la democràcia i d’auge dels populismes, es posa molt l’accent en la demagògia dels líders xenòfobs, però s’oblida el seu caldo de cultiu: uns governs estatals i supra-estatals entregats als dogmes neoliberals que, mentre fan bandera del bé comú, pacten, preserven i augmenten en llotges i reservats els privilegis d’una elit malalta de cobdícia. La crisi de la democràcia deriva d’un poder públic molt poc públic...

Albert Pla Nualart