Contra l'oblit 13

​És difícil d’acceptar la frustració davant l’espectacle continu de mort i terror a Gaza. Milers de persones moren dia a dia, víctimes de la violència descontrolada del règim israelià de Benjamin Netanyahu. Els crits de desesperació, els bombardejos, els franctiradors que apunten a les cues de la fam, els cossos destruïts per les explosions o convertits en espectres, en fantasmes, per la fam. Les imatges del genocidi es van succeint mentre la comunitat internacional observa impotent, incapaç d'aturar l’horror...

Netanyahu et necessita, Esther Vera 29/07/2025

Contra l'oblit 12

La memòria del dolor travessa les generacions...

Que els israelians, nets d'aquells famèlics d'Auschwitz, de Mauthausen, de Gusen (aquest, una presumpta tètrica infermeria), de Ravensbrück (aquest, de dones) no notin, ara, la memòria sobre el cos d’aquells cadàvers i aquells supervivents, em sembla inconcebible.

Per què matar-los de gana, com van matar de gana els seus? Com no recordar aquestes imatges? Com no tenir-les sempre presents? Què els falta, a aquests nens estirats als hospitals (que ràpida és la fam i el seu efecte), per ser com aquells altres que hem vist als documentals i també a les pel·lícules? Segurament només un uniforme de ratlles...

Empar Moliner, 26.07.2025

Contra l'oblit 11

​La memòria del dolor travessa les generacions... Tots els jueus duen a la memòria el moment més terrorífic de la història del món, per metòdic i planificat: l’Holocaust. Tancar adults i nens en camps de concentració, fer-los treballar de manera arbitrària i matar-los de gana. Aquestes imatges de gent famèlica, amb els genolls més sobresortits que les cuixes, com esquelets, només ulls, tots les hem vistes. Sort que hi havia càmeres, que sempre dificulten la negació. Qui ens ho havia de dir, que hi hauria qui negaria o qui “matisaria” l’Holocaust!

Ara les tornem a veure, i les veiem a Gaza. Nens a punt de morir de gana, mares que ploren, i nosaltres amb el cor accelerat si pensem en tot el que no hem vist...

Famèlics a Auschwitz, famèlics a Gaza. Empar Moliner, 26.07.2025

 

Contra l'oblit 10

Torna al Líban el pres que portava més anys entre reixes a Europa

Georges Abdallah, històric militant propalestí, torna al Líban després de 40 anys empresonat a França

El rostre de Georges Ibrahim Abdallah, un home de 74 anys, de barba i cabells del tot canosos, mirada continguda i pas pausat, reflecteix el pes de quatre dècades de captivitat.​.. Des del 1999 podria haver obtingut la llibertat condicional, però les seves peticions van ser sistemàticament rebutjades, en part per pressions diplomàtiques dels Estats Units i Israel. El Tribunal d'Apel·lació de París en va aprovar finalment l'alliberament la setmana passada, sota la condició d'abandonar França de manera permanent. Era el pres que portava més anys entre reixes a Europa...

Ethel Bonet, 26.07.2025

Contra l'oblit 9

​Si alguna cosa uneix líders com Trump, Putin, Netanyahu o a casa nostra Ayuso, Abascal i Orriols, és la seva mediocritat humana i intel·lectual, la seva vanitosa i inculta falta de compassió pel patiment aliè, la seva insidiosa capacitat d'atiar l'odi.

Ignasi Aragay, 26.07.2025

Contra l'oblit 8

​Al món hi ha moltes tragèdies inevitables... Però n’hi ha, com la fam de Gaza, que són evitables. Es poden evitar ara mateix. En aquest instant, algú pot ordenar l’alto el foc, que es preparin dosis de menjar i sèrum, que es carreguin en uns camions, que s’obrin les fronteres i que, davant dels periodistes i els metges, es reparteixin. No és tolerable, no és admissible per a la raça humana deixar nens, que han vingut al món sense demanar-ho i no tenen cap refotuda culpa de cap conflicte territorial, religiós, testicular o tot a la vegada, morir de fam. És que no pot ser...

Ja n'hi ha prou. No vull sentir les frases dels uns i dels altres defensant els interessos, la geopolítica i les arestes del conflicte que ve de lluny. S'estan morint de gana. Morint. Jo no em puc permetre tanta indiferència, no em surt. Sé que manifestar-se no serveix de res. Però hem de protestar, cridar, escandalitzar per cada nen mort de fam.

Prou de nens morts, Empar Moliner, 09.08.2025

Contra l'oblit 7

​L'Israel de Netanyahu continua immers en el remolí de la por i l’agressivitat. Fa la sensació que el primer ministre és com un adolescent fora de control, dopat de violència, que magnifica els enemics i dispara a tort i a dret contra tothom que se li posa al davant. La brutalitat de Gaza no ha fet més que excitar la seva èpica militar. Ha atacat el Líban (les zones controlades per Hezbollah), Síria (amb bombardejos fins i tot a Damasc i Alep), el Iemen (com a resposta als houthis) i l’Iran... Gaza és una vergonya per a la humanitat. El món s'està fent per moments més insegur i ferotge. La dinàmica de rearmament general augura el pitjor. La testosterona ultranacionalista de Netanyahu, Putin, Trump i companyia és letal... Netanyahu, que no para d’atacar proactivament, sempre diu que actua en defensa pròpia. Tothom es defensa; és a dir, tothom ataca.

Perdedors, perdedors i perdedors... Ignasi Aragay, 15.06.2025