pd 352

EL PUNT/ Dijous, 4 de juny de 1992

UNA HORA

Emmanuel Cuyàs

El dia 28 de maig passat, tots els treballadors havien estat convocats a fer mitja jornada de vaga. Tots, tret dels ensenyants. Els mestres i professors, i de retop els alumnes, havien de fer vaga tot el dia... segons la consigna dictada pels sindicats. Pensar el contrari (segons un sindicalista conspicu) resultava absurd . Els ensenyants fa temps que malden per prestigiar la seva professió. Es queixen de la imatge que un sector important de la població té dels mestres: gent desvagada, amb horari reduït, sempre a punt de fer més vacances que tothom. Ells volen treure's del damunt aquesta fama explicant allò que és cert sobre la duresa de la seva professió, sobre les hores emprades en la preparació de classes, en les tutories, en la correcció i en el reciclatge imprescindible. És per això que paraules com les del sindicalista tiren per terra en dos segons molts esforços...

pd 351

AVUI, ... de gener de 1991

SUMMERHILL

Emili Teixidor

Summerhill és una escola fundada el 1927 per A. S. Neill, en la qual es practicaven - i es practiquen, disset anys després de la mort del fundador - els principis de tolerància, llibertat, educació individualitzada i aprenentatge centrat en l'infant, que arriben als extrems de no haver-hi cap classe obligatòria ni cap norma que no sigui consensuada i acceptada pels infants en els consells escolars o l'assemblea de l'escola...

... No és una escola convencional, és clar.  La prova és que només té 65 alumnes...

A Summerhill encara creuen que la gent neix per ser feliç i que només aprenem bé allò que aprenem de gust. No creuen en la por, la repressió ni l'obligatorietat no acceptada lliurement. Creuen que educar no és emmotllar, ni condicionar, ni reprimir, ni avorrir, ni catequitzar. Que és ajudar a descobrir el millor que tots portem a dins, sense presses ni crits, sense premis ni càstigs.

"...La gent sol pensar que la llibertat és fàcil. I és l'assignatura més difícil de treballar i d'aprovar." (Zoe Neill)

pd 350

AVUI ? ... 1991?

EL FRACÀS ESCOLAR III

Jaume Vidal Alcover

... El professor que es fa càrrec de la catàstrofe que suposa el suspens, opta per la benevolència i aprova, injustament. Esclar que també hi ha professors males bèsties que, a l'hora dels exàmens, se senten tan "realitzats", tan compensats de totes les seves pròpies frustracions de l'índole que sigui, que es comporten amb rigorisme d'inquisidors i converteixen l'examen en un suplici oriental...

El que importa és assumir que si un no serveix per això, servirà per allò altre. Que no és obligatori estudiar, i menys encara estudiar dins uns plans acadèmics preconcebuts. Si és inherent a la condició humana conèixer, no cal que el coneixement s'adquireixi estudiant, sinó aprenent...

D'altra banda, l'estudi en llibres és cosa relativament recent, si ho consideram dins la història de la Humanitat...

Però això ens duu a tractar de dues coses fonamentals per la bona pedagogia: el tema del bon professor... i el del tema del llibre ben escrit...

pd 349

CRÒNICA D'ENSENYAMENT núm. 46, maig de 1992

¿QUÈ VOLEN ELS MESTRES?

Emili Teixidor

... Deixem de banda aquelles persones eternament insatisfetes, que existeixen a totes les professions, i que mesuren tota la seva satisfacció professional en el compliment estricte de les normes de tot tipus...

Els mestres voldrien ser realment efectius a ajudar els alumnes a aprendre i a fer-se persones, i voldrien trobar goig en aquesta tasca, en el sentit de sentir-se contents amb ells mateixos. Efectivitat i plaer... També voldrien que la societat en general...reconeguessin el seu esforç, la seva feina. Reconeixement. Diuen que si la societat reconegués més i millor la seva tasca, ells tindrien més confiança en ells mateixos - la qual cosa faria que sortís enfortida la seva autoritat i, de rebot, el seu magisteri - i veurien amb més optimisme el futur...

... demanen només un sou digne, ja que ningú no tria fer de mestres si el que vol de veritat és fer-se ric...

pd 348

AVUI, dimecres 13 de febrer de 1991

PAU I GUERRA

Octavi Fullat

La guerra és sempre un fet. La pau, en canvi, al llarg dels segles no va més enllà de ser un abatussat desig... La guerra és una situació, un succés, un fenomen, un tràfec; la pau és un valor, un estim, una prea, un desideràtum. La guerra ens toca, és real; la pau ens il·lusiona, és irreal. La guerra, en la mesura en què és una dada, un positum, dispara, engega, l'afany i l'anhel de pau. La pau, dissortadament, espera tothora a l'horitzó antropològic, per més que caminem cap a ell. ¿Pensaríem en la pau sense la guerra?...

...

... ¿La pau és un valor perquè nosaltres la desitgem  o bé la desitgem perquè ella és un valor? ... El mythos i no pas el logos és el discurs que es refereix a la pau. El logos parla del que hi ha, de la realitat; el mythos, en canvi, predica a favor del que no i ha i voldríem que hi fos; es refereix a la irrealitat del desitjable...

...

.... La pau és per a desitjar-la, per a predicar-la, per esperar-la, per a entusiasmar -hi es senzills de cor. La pau no és un estri al servei dels interessos polítics...

pd 347

AVUI, divendres 22 de febrer de 1991

LA PAU DELS MESTRES

Jaume cela

Pobres mestres! Hem tornat a desvetllar les desqualificacions del senyor Porta Perales...

... I jo, cada vegada que escriu sobre els mestres i sobre l'escola, em sento més segur d'allò que faig i que ell condemna...

...

Senyor Porta, els mestres no ho tenim tot clar, no inculquem cap "mena de catecisme que té respostes per a tot". Som conscients -  i constatar-ho em produeix pena - que no aturarem la guerra des de l'escola...Però volem contribuir a fer un món més pacífic. I ho farem analitzant la realitat que ens envolta, treballant els valors, especialment els que contrasten amb aquesta societat consumista i insolidària que estem vivint. I ho farem, no en tingui cap dubte, malgrat l'aparició d'articles com el seu, plens d'incomprensió i d'ignorància, que encara és molt pitjor.

Una virtut tenen els seus escrits. Dona una gran importància al paper que tenim els mestres en la formació dels alumnes. 

... I acabo convidant-lo a visitar unes quantes escoles... 

Veurà com descobrirà la diferència entre educar i manipular.

Veurà com entendrà que hi ha actituds edificants que són formatives.

Visqui molts anys, senyor Porta. I que visqui la pau. I el colomet. I la plastilina.

pd 346

AVUI, divendres 22 de febrer de 1991

LA GUERRA DE LES FAVES COMPTADES

Xavier Vega-Castellví

El senyor Porta Perales, escriptor, crític, filòsof, enginyer i - darrerament - educador d'educadors, ha tingut la deferència de confeccionar un Promptuari de Consignes per a Mestres Atabalats per la guerra del Golf (i Altres Guerres Justes)...

He de confessar que d'antuvi m'han indignat les acusacions que l'articulista ens adreça (AVUI, 13-II-91); fins i tot he arribat a sospitar que es tractava d'un simple joc de provocació...

...

Acceptem-ho: hi ha massa mestres amb "vocació apostòlica i redemptorista", manipuladors professionals que sospitem ridícules conxorxes on no hi ha més que la lògica de la història. I la història, aquesta vella dama amb la mort anunciada, està feta de violència i de guerra, recordem-ho ara que "la mare de totes les batalles" està a punt d'infantar tots els horrors. "La guerra és la mare i la reina de totes les coses", deia algú sempre mal traduït.  "A uns els mostra com a déus i als altres com a homes, a uns els fa esclaus i als altres lliures".

De la guerra sorgirà el Nou Ordre: la divina llibertat dels uns, al preu de la humana esclavitud dels altres; un benestar i una racionalitat a costa d'una misèria i un fanatisme. Aquesta és la lliçó que hem d'ensenyar: qualsevol altre traeix la deontologia del funcionariat.