pd 420

PRESÈNCIA - 21 de juliol de 2006

"ÉS UN HONOR SER MESTRE A FINLÀNDIA"

Xavier Melgarejo

Els experts coincideixen que els factors determinants són l'excepcional formació del professorat i la gran igualtat d'oportunitats que ofereix el sistema finlandès...

És la carrera més exigent de tot el país. Els mestres de primària han de ser els més ben preparats per treballar amb el tresor del país: els nens. Aquesta qualitat no la té cap altre país del món...

A Finlàndia, els millors mestres van a primària, on es fa l'aprenentatge de lectoescriptura...

Les lleis que es van pactar a Finlàndia durant els anys setanta han anat estructurant les escoles fins ara, cosa que no passa a Espanya...

pd 419

EL PERIÓDICO Dissabte 1 de desembre del 2007

ENFEINATS, TOSSUTS I DECIDITS (i 2)

Lluís Hernàndez

(... continua)

Hem de lluitar, cada dia, contra la pròpia concepció del que vol dir educar.... l'educació és una feina activa ... fins i tot amb el plat parat a la taula del millor restaurant, només queda servit qui menja i, sobretot, qui paeix el que ha menjat.

... Els alumnes d'ESO no són lliures de decidir si van o no van a l'institut: anar-hi és obligatori. I tampoc no ho poden decidir els seus pares: la llei ho mana. Educar és antinatural. Educar és aprendre a anar contra els nostres impulsos primaris, és mirar de convertir els nostres instints en actes voluntaris... I, a més a més d'educar, també hem d'ensenyar. Aprendre costa. No és fàcil, no és immediat, no és automàtic...

...

Malgrat tot, som tossuts, ja ho deia. Continuem lluitant, i no és una paraula buida. Treballem per guanyar-nos el sou, és clar, però, sobretot, treballem perquè creiem en la nostra feina.

pd 418

EL PERIÓDICO Dissabte 1 de desembre del 2007

ENFEINATS, TOSSUTS I DECIDITS (1)

Lluís Hernàndez

... enfeinats, perquè, tot i que la gent de vegades diu que els professors no treballem, tenim molta feina, en tenim tanta, que sovint no ens l'acabem de treure del damunt. Tossuts, perquè molt sovint hem de tirar endavant entremig d'empentes que ens voldrien fer anar cap a la dreta o cap a l'esquerra, o fins i tot a vegades cap enrere. I, especialment, amb esperança, amb ganes, disposats a lluitar. 

Tenim molts motius per lluitar. La nostra feina no és senzilla, es complica cada dia... en primer lloc, els problemes de disciplina, d'autoritat dins de les aules... però és que... en la nostra societat impera el sentiment estès que les normes socials no cal obeir-les...

En segon lloc, hi ha una disfunció molt gran entre el que la societat voldria que féssim a l'escola i el que l'escola ha de fer o pot fer... Sembla que tot, especialment tot allò que no té solució, ho ha de solucionar l'escola...

(continuarà...)

pd 417

AVUI  27 de desembre de 2003

LA SOLEDAT DELS MESTRES

Carmen Alcalde

... els mestres... Un col·lectiu salvador de l'ètica més elemental dels  nostres salvatges temps...

... la mare s'enrabia (quan el mestre l'adverteix del camí per on va el seu fill)... És aquí on la soledat enfonsa el mestre en l'abisme de la seva impotència. Però encara els queda força en la desesperació i en el coneixement de l'insult que la droga produeix en els seus alumnes, que dia rere dia es manifesten més indolents, més absents i, sobretot, més violents. Aquesta indolència que aliena aquesta nova adolescència que comença a no servir per a res, que no reacciona, que es fa còmplice d'aquesta petita violència. Elles, estúpides, aplaudeixen els seus mascles, mentre que ells necessiten demostrar que, en tot aquest assumpte, són els indiscutibles...

... la violència que ens engoleix, el fanatisme del no-res humà, tots els "seguidismes" que envileixen la raó, l'anestèsia afectiva que deshumanitza, les individualitats perforades, sagnants i insolidàries. L'embeneitiment i asnarisme (sense Z, no vull ofendre ningú) que ens envolta. I clamen i reclamen i criden contra aquesta societat que no està al cas, que no sap, que no escolta els mestres. I es pregunten:...¿sabrà tornar al nen la infantesa, al jove la joventut i als pares la responsabilitat?

pd 415

LA VANGUARDIA ... 2009

LES FILLES DE PARES UNIVERSITARIS TREUEN MILLORS NOTES EN TOTES LES ETAPES

M.Gutiérrez

Noia, de nacionalitat espanyola i pares amb estudis universitaris. Amb aquest perfil, les possibilitats de triomfar en el terreny acadèmic es multipliquen...

La presència d'alumnes immigrants en un centre no influeix en el rendiment.

El batxillerat és l'única etapa educativa en la que nois i noies obtenen notes molt similars.

pd 414

...? .... 199?

¿APROVAR O SABER?

Joan Barril

Els informes sobre la institució escolar solen amagar el mal funcionament de la institució familiar. Els xavals fallen en els accents, però els pares no hi posen l'accent que caldria...

... No és l'escola la causant d'aquests desajustaments. L'escola n'és la víctima...

... El nostre és un país que només en els últims anys ha aconseguit revaloritzar l'escola pública gràcies a l'esforç vocacional dels mestres i al convenciment de les administracions educatives...

...

El problema de l'escola no és més gran, ni de bon tros, que la deserció dels pares davant d'un món competitiu i salvatge al qual s'està portant els seus fills. Valors, normes, principis o exemples no arriben de pares a fills. I no hi arriben perquè per primera vegada en molts anys s'ha interromput la transmissió de la sensibilitat i del coneixement entre les generacions. Els pares, requerits pel vitalisme forçat dels horaris excessius i desconcertats pels nous hàbits juvenils, es refugien en la seva condició de simples intendents de la nevera i deleguen en l'escola. Els pares no entenen els fills. Els fills no entenen els pares. I  l'escola paga per tots.

pd 413 eem (i últim especial eleccions municipals)

EL FULL PARROQUIAL ... 199?

LA MÀXIMA DE LA SETMANA

"La política ha de ser l'art de fer possible el que és necessari."

José Mª Mendiluce

...

P.E: 

"De totes les vocacions,

la política és la més noble;

de totes les professions,

la més vil."

Rubén Alves