pd 461

ORIFLAMA  .... 1972

UN MESTRE A ANGLATERRA (i 2)

Josep M. Artigal Valls

LA FREE SCHOOL DE LIVERPOOL

no té classes, ni llibres de text; de fet no hi ha assignatures, ni exàmens. Hom aprèn el que necessita sense presses de cobrir programes, ni por de les notes. L'escola està sempre oberta a tothom; és molt més que una escola, és un lloc on els nens - i també la gent gran - es troba i fa coses, i el que fa és el que aprèn... "Anem pels garatges i pels cementiris de cotxes i aprenem les coses mirant-ho i remenant-ho tot. No es pot mai arribar a aprendre-les només amb un llibre..."

... Els pares que porten els seus fills a l'escola ho fan perquè creuen que és el millor per als seus fills. Nosaltres no els diem què han de fer, això sí, això no, vés aquí, vés allà. A les altres escoles aprenen només gramàtica, geografia i aquestes coses, però això no és el més important per anar a treballar a una fàbrica...

pd 460

ORIFLAMA  .... 1972

UN MESTRE A ANGLATERRA (1)

Josep M. Artigal Valls

Anglaterra és una gent que cada dia treballa, que té problemes, manies, família, que va al pub, discuteix, canta i s'emborratxa. És un país  on uns treballen poc i tenen molt, i els altres, treballen molt i guanyen poc...

ELS ADVENTURE PLAYGROUNDS, UNA EXPERIÈNCIA PEDAGÒGICA

"El nostre barri és obrer. Ací el més important és la petita indústria on es treballa a preu fet per peça. Tenim bastants problemes perquè hi ha un tant per cent força elevat d'immigrants... i això fa que els sous baixin i que els trade unions siguin fluixos. Els problemes amb la poli per drogues, prostitució i delinqüència juvenil són constants. La idea de construir un Adventure Playground (Parc d'Aventures) va néixer cap el 66 entre la gent del barri per tal que els nens no haguessin d'anar pel carrer sense saber què fer..." ( Derek M. Cox)

Un Adventure Playground és, primer de tot, un parc dels nens, el parc que ells s'han construït, on ningú no vol saber quan hi entres i quan en surts, on no fa falta tenir cap carnet ni portar cap mena de distinció i on mai no se't demana què fas... està ple de riscs i d'aventures. És brut, desordenat i ple de perills encisadors. És com el barri, com els nens...

pd 459

EL MÓN / 234 - 17/X/1986

TU QUÈ HAS FET PER L'ESCOLA PÚBLICA?

Pere Darder

Hi ha molts mestres dins l'anomenada escola públic de Catalunya que -individualment o en petits grups... - mantenen la il·lusió i s'esforcen per aconseguir uns nivells de qualitat que donin una resposta adequada als nois i noies que tenen a la seva escola.

Es tracta de mestres que, conscients de la seva professionalitat, s'esforcen per superar els inconvenients de tota mena que pateix l'escola pública.

...

Són els mestres que donen el bo i millor d'ells mateixos per aconseguir que, malgrat les dificultats estructurals i la  manca de recursos, l'escola pública conservi i millori la tradició pedagògica de Catalunya.

...

- qualsevol millora de l'escola passa per la formació i l'entusiasme dels professors.

- l'entusiasme i l'esforç dels mestres en unes circumstàncies estructurals i pedagògiques adverses no té una durada  il·limitada.

A l'escola pública, hi tenim, tots els catalans, una gran part de la població futura i, encara, molts mestres amb il·lusió.

pd 458

EL MÓN / 234 - 17/X/1986

L'ESCOLA A ESTUDI

Isabel Rossell

No hi ha diners per a l'educació i sense diners, parlar de qualitat a l'ensenyament és quasi un luxe. Encara que un luxe reconegut per la Constitució. La manca  de diners degrada el nivell de l'escola públics i consegüentment desgasta els professionals de l'educació que lluiten per un ensenyament digne. Massa sovint s'ha dit que si l'escola pública funciona és en  gran part per l'esforç d'alguns mestres que hi lluiten i representen el principal motor de renovació...

Quina qualitat cal esperar d'uns pressupostos que, a més d'arribar sempre amb retard, són ridículs? 

Quin altre adjectiu pot rebre la insuficient xifra de menys de mil pessetes per alumne a l'any?... Però en qualsevol  cas el que realment preocupa és la constatació d'una manca de voluntat suficient per millorar l'ensenyament públic els pròxims anys...

Els mestres comencen a estar cansats de "voluntarisme de barretina", però tenen por que se'ls titlli de rebentaires. Voldrien menys propaganda i més realitats. En el fons de tot, sempre la mateixa pregunta: a qui interessa l'escola pública?

pd 457

ORIFLAMA ? ... 1976?

PAULO FREIRE, UNA PEDAGOGIA PER A L'HOME OPRIMIT

Rosa Mª Serrano

La pedagogia de Freire és una pedagogia pensada, estructurada i integrada per alliberar l'home brasiler. Més encara, l'adult brasiler, l'analfabet adult brasiler...

... que no solament van aprendre a llegir, sinó també a analitzar el món i les seves relacions de manera crítica...

... només coneixent a fons la realitat la podem transformar...

... una pedagogia de la llibertat és, essencialment, una font de rebel·lió.

L'alfabetització, i per tant tota la tasca educativa, només serà autènticament humanista en la mesura que perdi la por a la llibertat, en la mesura que pugui despertar en l'educand un procés de recreació, de recerca i d'independència i, alhora, de solidaritat. És a dir, per a Freire alfabetitzar i conscienciar són sinònims...

Més enllà de la paraula espera sempre l'acció. És a la pràctica, a la realització concreta de les opcions, que l'home se sent lliure.

pd 456

EL MÓN, 19 de novembre de 1982

LES ESCOLES QUE VAN COENT, A FOC LENT, LES ELITS CATALANES DE DEMÀ PASSAT 

Arcadio Espada

Els fills de les elits d'avui solen ser les elits de demà... EL MÓN ha seleccionat cinc col·legis representatius per oferir una panoràmica dels llocs on es van coent els líders i el dirigents de l'any 2000...

Aula: El seu tret més insòlit i distintiu és la forta, fortíssima personalitat del seu director...

Betània-Patmos: escola catalana, activa, cristiana i oberta. Ben aviat les famílies benestants portren les nenes a Betània i els nens a Patmos.

Costa i Llobera: "Sí, som conscients que no hi pot venir tothom, però que quedi clar que la nostra voluntat no és la de formar elits, sinó de desenvolupar una tasca d'alta qualitat pedagògica"

Súnion: A primer cop d'ull fascina. L'equilibri entre la somniada autogestió i el prescribible ordre sembla gairebé aconseguit...

Alpe: Tot el seu sistema pedagògic descansa sobre una base prioritària: l'ensenyament personalitzat fins extrems gairebé insòlits...

pd 455

? ... 1987

IR AL COLEGIO Un folleto recuerda los derechos de los padres

Chus S. Valcárcel

... es recorda als pares que han de respectar les estones d'oci i de descans dels seus fills, no pressionant-los amb exigències que estiguin per sobre de les seves capacitats; cal procurar que els nens, sobretot a preescolar i en els primers cursos d'EGB, no tinguin tasques o "deures" fora de l'horari de classe...

...

Es recorda també que la normativa vigent prohibeix als professors fumar a l'aula... "Seria recomanable que en qualsevol reunió de pares, professors o alumnes dintre del col·legi, pel fet de ser un espai educatiu, es prescindís de fumar"...