pd 503

EL PUNT/Dimecres, 16 de maig del 2007

VIDES FIDELS

Josep Murgades

... la paraula "desafiliació"... serveix per designar una de les moltes característiques punyents i desconcertants del nostre temps. La que té a veure amb aquesta accentuació extrema de l'individualisme que se salda amb un marcat absentisme social. I que provoca, doncs, la pèrdua de militància de tota mena d'associacions, començant potser per les religioses, però continuant després per tot d'altres que tradicionalment han creat teixit aglutinant. Cosa que, en un país com el nostre, vol dir sobretot culturals. La davallada de socis en aquestes - dels qui només paguen quota i dels qui posen, a més, el coll en tot el que convingui - és a hores d'ara espectacular, només comparable amb la caiguda en picat de les vocacions religioses...

pd 502

EL PUNT / Dimarts, 23 de gener del 2007

FESTES GLOBALS O IMPOSADES?

David Casellas

Catalunya, pel dret de conquesta, ha hagut de tolerar, de grat o per força, la introducció d'una llengua i uns costums forasters. Ara aquesta imposició és més subtil (tant si és espanyola com anglosaxona),... La imposició de les festes i símbols forasters ens està fent oblidar els tradicionals del nostre país... pares Noel que guanyen terreny al tió i als tres reis... Sant Valentí que vol substituir Sant Jordi... Potser ens han fet creure que ens hem d'avergonyir de tenir una tradició pròpia que trenca la idea d'una societat global o universal?

...

Catalunya, com a nació sotmesa, no pot decidir les seves festes i és obligada a no treballar el dia de la Constitució i, en canvi, a celebrar el seu patró, sant Jordi, en dia laborable... 

...

Cal que els catalans d'arreu celebrem aquestes festes posant l'accent en els símbols que ens uneixen com un sol poble: fent cagar el tió per Nadal, encenent les fogueres amb la mateixa flama, participant activament en la festa del llibre i de la rosa, penjant domassos i senyeres als balcons. Haurien de ser les festes més important de l'any, les úniques que, al marge de l'origen religiós o pagà, realment ens uneixen com un sol poble.

pd 501

EL PUNT / 25 d'abril del 2007

PER RAONS GLANDULARS

Miquel Pairolí

... Rajoy ha dit: "Sóc sospitós de moltes coses, però no d'estar en política per motius econòmics"... L'expressió de Rajoy consta de dues frases, ambdues notables. A la principal, Rajoy afirma que és sospitós de moltes coses. En efecte, ho és. A la subordinada, sosté que no és dedica a la política per motius econòmics. També ens el creiem. Aleshores, per quin motiu fa política, Rajoy? Això ja és més difícil d'escatir. Segurament que ell diria per voluntat de servei. És una de les respostes preferides dels polítics quan els fan aquesta pregunta. "Per voluntat de servei", contesten, amb un posat una mica idealista, mirant a l'infinit. Ah, la voluntat de servei! Quantes passions amaga aquesta expressió! Fal·leres, desitjos, impulsos íntims... Si en comptes de dir "per voluntat de servei" diguessin "per voluntat de poder" alguns serien més francs i ens entendríem millor. I tot seria més clar si diguessin, en català planer: "perquè a mi m'agrada manar". Aquesta és, en força prohoms, la raó veritable. N'hi ha que són a la política perquè els atzars de la vida els hi han empès i no han gosat oposar-s'hi.

D'altres hi han arribat per idealisme i bona fe, per autèntica voluntat de servei. Però aquests no solen durar-hi. Abandonen aviat, quan descobreixen el pòsit que hi ha, els peatges que cal pagar. 

Els que duren en política són els que l'han pres com a refugi, com a recurs per anar tirant, com a ofici per viure'n. Aquests ho aguanten tot i són capaços de tot. No us en refieu. 

Ara bé, els reis del mambo, allò que s'anomenen "animals polítics", són aquells a qui agrada manar, tenir poder, decidir,... Són en política per raons glandulars.

pd 500

EL PUNT / Dimecres, 31 d'octubre del 2007

LES ENQUESTES I EL CATALÀ

Joan Abril Español

...

Les dades són reals, ben segur que sí, les persones entrevistades són reals, no cal dir-ho, els entrevistadors són reals i segueixen una metodologia de treball seriosa. Malgrat tot, ¿hem de pensar que la gent menteix deliberadament? Si resulta que més de 9 milions de persones saben parlar el català i 11 milions l'entenen, ¿on és tota aquesta munió de gent quan vas al metro, a l'autobús, al pati d'una escola, a uns grans magatzems, a un prostíbul, a un geriàtric, a una caserna de policia, a la teva pròpia empresa...?

...

Tinc seriosos dubtes que el grau d'exigència de la societat catalana respecte a la llengua catalana sigui prou convincent, perquè si realment ho fos probablement no estaríem treballant amb tantes enquestes sobre el coneixement i l'ús del català i probablement estaríem consultant un DVD, una TV Alta Definició  o uns preservatius amb les instruccions en català...

... malgrat els més de 30 anys d'institucions democràtiques i els 24 anys de legislació de normalització i ús del català, no disposem encara d'una llengua prou segura en tots els àmbits comunicatius. No podem, doncs, fer actes d'autocomplaença...

... ens cal sobretot més capacitat decisòria, més autoestima, més naturalitat i més orgull de viure en tot i per tot amb la llengua pròpia, si realment és això el que volem...

pd 499

EL PUNT / Dilluns, 19 de novembre de 2007

"ANTES PARTÍA QUE DOBLÁ!

?

... la vicepresidenta de l'executiu espanyol, María Teresa Fernández de la Vega dient que "les decisions del Parlament de Catlunya no afecten el govern espanyol". Una frase antològica i paradigmàtica de l'esperit federalista del PSOE que alguns cecs no saben veure. Després, el mateix Zapatero ha fet brometa amb en Buenafuente (riure's de la desgràcia dels usuaris catalans de rodalies es veu que té la complicitat assegurada de l'audiència televisiva espanyola) ...

... el socialismo té una concepció monopolística de l'esquerra. I més enllà del PSOE (o del PSC) , el buit. I també té una concepció dual d'Espanya: o PSOE o PP... 

pd 498

EL PUNT / Dilluns, 19 de novembre del2007

MENYSPREU D'ESTAT

Josep Maria Loste

La situació a casa nostra està arribant a límits insospitats. L'Estat espanyol a Catalunya és un llast que, a banda de fer mal a l'economia no ens deixa viure; ni físicament ni moralment... Aquesta desafecció de Catalunya respecte de l'Estat "imperial" comença a ser més social que política: més empresarial que ideològica... També es constata quelcom molt clar sobre l'allunyament de Catalunya envers Espanya: el nostre país sempre ha estat més a prop d'Europa. En el punt concret de les infraestructures és on es posa més de manifest el neocolonialisme espanyolista en do major. D'entrada cal tenir molt present que l'AVE s'ha fet per reforçar la unitat d'Espanya...

pd 497

EL PUNT / Dilluns, 19 de novembre de 2007

DESENGANY

Martí Ayats

Cada dia tenim un grapat d'exemples que ens demostren que un dels missatges emesos de manera més potent per la societat és el del desengany... si es gira el cap enrere per fer balanç es constata que hi ha hagut avenços significatius, però també que, en alguns casos, la feina es va quedar a mig fer, fet que ha generat un desencís metabolitzat per no poder obtenir les metes que s'havien marcat. Aquest llast generacional ha originat una mena de desactivació social pel que fa a les reclamacions ideològiques  en majúscula... Ara ens trobem amb un panorama format per un progressiu decreixement del pes de l'associacionisme ciutadà i de la seva capacitat d'incidir en la societat... ara és una lluita per no perdre el terreny que es va aconseguir. És una pugna a la defensiva, gairebé des de la desmoralització... Una desmoralització que ha fet abdicar la majoria de pensar en plural per fer-ho només en singular. Una impotència que ha fet aparcar les utopies, les lluites pels ideals, i optar per la satisfacció amb data de caducitat que ens ofereixen els productes que campen i senyoregen lliurement per la societat consumista.