dimecres, 3 de febrer del 2016

pd 644

TRIUNFO núm. 747  - 21 de maig de 1977
PROBLEMAS LABORALES DE LA CLASE OBRERA (i 2)
Jose Felix Tezanos

(... continuació)

L'ATUR
Un dels problemes concrets més importants amb que s'enfronten els treballadors en un sistema capitalista de producció és l'atur... Qualsevol treballador pot quedar-se sense feina en qualsevol moment sense poder fer res per evitar-ho, ni abans ni després. Es tracta, doncs, d'un esdeveniment que pot quedar completament fora del seu control. El risc fatal de l'atur resulta així per als treballadors un exponent clar de la seva impotència i falta de control sobre el curs dels processos productius dels que tan directament formen part...

JORNADA LABORAL
... el problema de la dilatació excessiva de les jornades laborals, això quan no parlem pròpiament de la pluriocupació...
... Espanya es troba entre els països en que és més llarga la durada de la jornada laboral a les indústries manufactureres. 

ACCIDENTS DE TREBALL
... els accidents de treball, molts cops, no són només fruit de la mala sort, o el "preu" obligatori de la industrialització, sinó que són conseqüència, en gran part, de l'utilització de criteris d'organització de la producció que maximitzen el principi de la major rendabilitat amb el mínim cost, sense tenir en compte les necessitats de seguretat personal.

pd 643

TRIUNFO núm. 747  - 21 de maig de 1977
PROBLEMAS LABORALES DE LA CLASE OBRERA (1)
Jose Felix Tezanos

... els problemes laborals de la classe obrera no afecten només a un únic sector concret d'assalariats, sinó a tots els treballadors en general. Els més importants dels problemes laborals són, sens cap mena de dubtes, els dels sous, els de l'atur, els de la pluriocupació i jornades de treball en general, els de les condicions i els accidents de treball, etcètera.
...
SOUS
En termes generals, la participació dels assalariats espanyols en la renda nacional és molt baixa...
El problema dels baixos nivells salarials es complica amb el de les desigualtats en les rendes dels diferents  grups i categories d'assalariats... Espanya es troba entre els països europeus on més grans són les diferències entre els sous més alts i els més  baixos...
En aquest sentit es pot parlar amb tota propietat d'una clara i important estratificació econòmica en el sí de la mateixa classe obrera.

(continuarà...)

dimarts, 2 de febrer del 2016

pd 642

MUNDO DIARIO Dissabte, 5 de gener de 1980
LA CONSTITUCIÓ DEL MÓN DEL TREBALL
L'Estatut dels treballadors

L'estatut dels treballadors, aprovat el passat dia 20, ve a cobrir una difícil i extensa llacuna legislativa. El complicat món laboral requeria una llei que regulés les seves relacions en el nou marc de la democràcia.
Pendent de l'aprovació per part del Senat podem augurar que, com a més tard, la primavera florirà amb un Estatut vigent. La discussió parlamentària va tenir tota l'efervescència en el Congrés dels Diputats, i el pas pel Senat serà un passeig, ja que socialistes i ucedés dominen totalment la Cambra Alta. Tenim, doncs, un text de l'Estatut pràcticament definitiu... 
La redacció actual de l'Estatut ha estat el resultat d'un projecte de llei presentat pel Govern de Unión del Centro Democrático (UCD) després de la modificació que va patir  en la Comissió de treball del Congrés - sobretot en base als acords entre la CEOE i els socialistes -, fou enriquit amb 28 esmenes i 17 vots particulars en el Ple. Les esmenes o vots particulars foren els següents: 19 dels socialistes, 17 dels comunistes, cinc dels andalucistes, dos de Coalició Democràtica, una de la minoria catalana i un del PNV.

dilluns, 1 de febrer del 2016

pd 641

EL PERIÓDICO 8 de juny del 2001
LA REVOLUCIÓ QUE VA VENIR DE L'ALCORÀ
Antonio Baquero

En els últims 30 anys, l'islamisme ha estat la ideologia que més ha condicionat el món islàmic. La jihad o guerra santa ha  mobilitzat desenes de milers de musulmans: àrabs, perses, pakistanesos, indonesis... Cap altra doctrina ha exercit tanta atracció sobre aquests pobles ni ha generat tanta por a Occident. Però de l'islamisme se'n sap ben poca cosa... Aquestes són algunes de les claus del moviment:
- Adéu al nacionalisme... Segons Kepel, "és en les ruïnes del nacionalisme que s'instal·la l'islamisme"...
- Joves i religiosos... els joves van veure ensorrar-se la seva identitat i es van aferrar a l'islamisme... són musulmans i han de participar en el nou projecte de canvi...
- Una constitució religiosa. L'islamisme és una doctrina social, cultural i política que té l'objectiu de fer una revolució global i reislamitzar tota la societat. "L'Alcorà és la nostra constitució"...
- Oportunisme... L'Estat només apareix per reprimir. En aquest buit han actuat els islamistes... això els legitima davant el poble, que els veu eficients i honrats en relació amb els règims inoperants i corruptes.
- Dues menes de violència... la majoria prefereix l'acció social a la política i rebutgen la violència. Pel que fa als violents, n'hi ha de dues menes: els que s'enfronten als poders establerts i tenen per objectiu a militars, policies i líders, i els que s'enfronten a tota la societat perquè no els segueixen en la seva lluita...
- La Internacional Terrorista. (Els EUA van covar l'ou de la serp)
El declivi... Kepel afirma que l'islamisme està en declivi i que, com que no pot conquistar el poder, suavitza el seu discurs...

diumenge, 31 de gener del 2016

pd 640

SUPLEMENT DEL FULL DOMINICAL, 9 de juliol de 2000
IMMIGRANTS: ELS NOUS GIRONINS
Assemblea Parroquial de Sta. Eugènia de Ter

...
Entenem que la realitat de la immigració és conseqüència del nostre sistema socio-econòmic globalitzat. Les immigracions són motivades per les guerres, el subdesenvolupament, l'explotació, la fam, la manca de respecte als drets humans... Són una conseqüència de les grans desigualtats nord-sud i de la impossibilitat de viure amb dignitat als seus països o de no veure-hi cap possibilitat de futur per a ells i els seus fills. Considerem aquesta perspectiva de la justícia i de la solidaritat  com a fonamentals per encarar aquests temes. També ens agradaria remarcar que els moviments migratoris són una realitat normal i habitual al llarg de la història i també a casa nostra. Catalunya no es pot entendre sense l'enriquiment i les tensions que des de l'inici de la seva història han representat els fluxos migratoris de pobles i cultures molt diversos.
... També les diferències ens recorden que estem en un país que vol ser democràtic i plural, on hi caben diverses maneres de viure, diverses cultures, diverses religions. Sempre que es respectin els drets humans i que les diferències no amaguin una justificació d'injustes desigualtats, tot aquest pluralisme és molt enriquidor per a tothom...

divendres, 29 de gener del 2016

pd 639

LA VANGUARDIA  dissabte, 9 de desembre de 1989
BARCELONA, SETENA DEL MÓN EN DENSITAT
Lluís Sierra

Barcelona ocupa, entre el grup de ciutats més poblades del món, un lloc destacat, el setè, en quant a  densitat. És un lloc destacat, no de privilegi, perquè pocs barcelonins poden estar contents de viure en una de les ciutats i àrees metropolitanes amb menys espai per gaudir per habitant, és a dir, amb més persones per quilòmetre quadrat.
...
Per damunt de Barcelona (17.504 h/km2), en aquesta classificació de les estretors urbanes, hi ha Manila, amb gairebé 46.000: Calcuta, amb més de 31.000; El Caire, amb quasi 30.000; Ahmedabad, propera als 25.000; i París, que supera en poc els 20.000. Madrid té més sort i es queda en un ampli grup de ciutats que ronden els 5.000 habitants per quilòmetre quadrat.

dijous, 28 de gener del 2016

pd 638

EL PUNT / 17  de novembre de 1991
LA INVASIÓ SILENCIOSA
Maria Àngels Martínez

Milers de pobres de l'Europa de l'Est i Àfrica arriben cada dia a l'Europa rica i opulenta per intentar assegurar-se una vida mínimament digna. Però aquesta Europa, que acull des de fa segles tota mena de cultures, viu amb un cert temor aquesta última onada d'immigració, un temor que sovint es transforma en racisme o xenofòbia, i esdevé un terreny adobat per al ressorgiment dels moviments neonazis i l'ascens, preocupant, d'una nova dreta que guanya adeptes acusant els estrangers de "tots els mals".