dimarts, 16 de febrer del 2016

pd 654

TRIUNFO Nº 751 - 18 DE JUNIO DE 1977
LA LECCION DEL PUEBLO
Editorial

Era així com havia d'arribar a Espanya la democràcia?... només hi va haver una dada certa i comprovada les primeres hores després del tancament dels col·legis electorals: la seva pròpia existència a nivell popular. La democràcia resideix en el poble i en segueix sent ell el dipositari. Aquest poble, del que es deia la hipòcrita frase de que "no estava madur"... que " és ingovernable"..., ha demostrat la seva capacitat, majoria d'edat i seny... Per poble entenem el conjunt d'una nació que ha sabut dir adéu en pau, amb calma i amb serenitat a més de quaranta anys d'una dictadura que s'ha dedicat insistentment, cada dia de la seva existència i cada hora de cada dia, a desprestigiar la democràcia i a negar la capacitat de la ciutadania per autodirigir-se.
... En els medis rurals hi ha hagut pressions: en els nuclis de població petits ha jugat molt encara la por, la inquietud, el neguit d'una propaganda unilateral que amenaçava el país amb tots els mals si l'esquerra aconseguia una majoria...
...
Però seria ingenu, i fins i tot residual de l'antic règim, confiar només en Adolfo Suárez o en la seva bona voluntat personal i política. Si la democràcia ha vingut d'alguna manera, i considerem que ha arribat ja pel poble espanyol, és en aquest poble espanyol en el que cal confiar. S'ha d'esperar per part dels partits democràtics, de les forces de l'esquerra, que continuïn la seva acció amb una mica més de profunditat que la que han tingut fins ara...

dilluns, 15 de febrer del 2016

pd 653

TRIUNFO  número 721  de 20 de novembre de 1976
UNA LARGA Y LENTA AGONIA
Miguel Salabert

Vint de novembre de 1975. "En España empieza a amanecer" Són les cinc de la matinada. El punt en què a aquella hora es va immobilitzar la línia de l'electroencefalograma de Franco potser va semblar als que ho contemplaven el punt final d'una llarga època. Però era únicament un punt suspensiu.
Vint-i-tres de novembre. Les catorze hores i deu minuts. La llosa de 1.500 quilos que va caure a aquesta hora sobre el sepulcre de Franco potser va semblar als que ho contemplaven que enterrava també la dictadura que els  encarnava. Però no era res més que una il·lusió televisual.
...
Després de Franco, ¿què?  Després de Franco, la por... Hi ha por. Hi ha gent que marxa de casa seva. Es parla de llistes... 
Però els daus ja són a la taula i tot es desenvolupa segons el programa establert. Juan Carlos és proclamat Rei d'Espanya a les 12,30 del dia 22 de novembre...
El dia 27 Juan Carlos sortia al balcó de la plaça d'Orient a rebre les aclamacions del públic. Era la primera vegada que sortia sol a aquest balcó. Uns mesos abans ho havia fet al costat de Franco...


diumenge, 14 de febrer del 2016

pd 652

TRIUNFO 721  20 de n0viembre de 1976
EL FRANQUISMO QUE NO CESA
Eduardo Haro Tecglen

http://www.triunfodigital.com/XXXI721/29.JPG

dissabte, 13 de febrer del 2016

pd 651

LA VANGUARDIA ESPAÑOLA  domingo, 8 de febrero de 1976
DEGRADACION PROGRESIVA DEL ARTE RUPESTRE LEVANTINO
Ramon Viñas

Les serralades prelitorals de la nostra àrea mediterrània alberguen un dels patrimonis culturals més antics del país. Es tracta generalment  de manifestacions pictòriques que degut a la seva situació geogràfica han rebut el nom d'"Art Llevantí".
...
Aquestes pintures rupestres són a l'abast de qualsevol, en zones escarpades però accessibles, i, tot i que no han estat gaire divulgades al gran públic, l'estat de moltes de les figures és francament llastimós a causa principalment dels visitants, els qui la inconsciència ha fet que guixin sobre elles els seus noms, dates, etcètera,  fregar-les amb draps mullats per veure-les millor, picar-les i destrossar-les amb pedres, inclús arrancar-les totalment en molts casos. Això passa des de fa anys, podríem dir que des del seu descobriment, i són incomptables els atemptats d'aquest tipus...

Alguns dels llocs més importants d'aquest art llevantí eren perfectament visibles fa pocs anys. En l'actualitat, les figures en prou feines s'entreveuen i a vegades ni això...
...
No hi ha cap dubte que estem davant d'un patrimoni que és poc "vendible", en cas contrari segurament no existiria el problema que denunciem...
...
Davant d'aquest alarmant estat de degradació ens preguntem si per tal que es protegeixi un patrimoni cultural és precís que primer sigui "comercial"...

divendres, 12 de febrer del 2016

pd 650

EL PERIÓDICO, dimecres, 27 d'agost de 1986
LA HUMANIDAD HA DEJADO DE TENER UNA SOLA MAMÁ
... ?

La trobada recent del crani d'un homínid de 2,5 milions d'anys a la riba del llac turkana (vall del Rift, a Kenya), ha posat en entredit les tesis evolucionistes sobre l'origen únic de l'home.
... El descobriment de l'home de Turkana, un australopitec boisei, ha demostrat que varies espècies podien cohabitar sense que necessàriament una fos successora de l'altra.
... La conclusió provisional actualment acceptada és la possibilitat que l'australopitec estigui a l'origen dels grups homo i hom sapiens Tantmateix, no hi ha res que permeti afirmar que l'home modern procedeix de només una d'aquestes espècies. A partir d'ara, doncs, LUCY - l'esquelet d'una femella de 2,7 milions d'anys descobert el 1974 a Etiòpia - no té perquè ser l'única i exclusiva mare de la humanitat.

dijous, 11 de febrer del 2016

pd 649

EL PUNT / dissabte, 22 de febrer del 2003
RECONSTRUIRAN PART DEL FÒRUM ROMÀ D'EMPÚRIES PER FER-LO COMPRENSIBLE I VISITABLE
Robert Carmona

"No ho estem muntant tot per tenir un parc temàtic, sinó que en base a la feina ben feta de recerca fem un jaciment visitable i comprensible" (Marc Mayer) ... Arran dels darrers anys d'excavació, que han deixat al descobert tot el fòrum, s'ha dissenyat un pla que permetrà entendre com funcionava aquest espai entre els segles I aC i el III dC.
...
Un procés de restauració similar es farà a les antigues termes, just al costat. "Amb aquestes excavacions es guanyarà donant una sensació de veritable ciutat i no d'espais aïllats" (Xavier Aquilué).
...
Actualment només hi ha excavat un 10% de l'antiga ciutat romana...

dimecres, 10 de febrer del 2016

pd 648

EL PUNT, setembre de 1994
RESUM D'HISTÒRIA (ENCARA) NO ESCRITA
Josep Valls

A la memòria d'en Daniel Martí i Juny

La història d'un cert país (que vostè potser endevinarà si hi para molta atenció) podria resumir-se dient que és la història d'una família pobra, nombrosa i malavinguda que, submergida durant segles en cruels lluites internes, tancada dins la seva closca i aïllada del món, de cop i volta, per pura "chiripa", treu la grossa de Nadal (descobriment fortuït d'Amèrica) i poc després un casament impensat i també fruit de l'atzar (Joana la Folla-Felip el Formós) complica la família amb problemes d'àmbit autènticament mundial. Tot just desclosa, però, la immerescuda i ràpida grandesa de la família comença a pansir-se ràpidament: un imperi immens, al cap de només cinquanta anys d'haver-se instaurat, fa aigües per tots costats i s'esbardella en cent trossosEls somnis de grandesa, però, han deixat dins l'ànima d'aquella família un cuc morbós que encara no ha expulsat, i ara la família torna a somniar que ha de treure una altra grossa, com si haver-la tret una vegada no fos una cosa raríssima, d'aquelles que només passen un cop a la vida.
Aquesta és la història que m'hauria agradat estudiar, i ho dic tant si plau com si descomplau a algun membre de la família. Sembla com si això de fer-se gran i obrir els ulls volgués dir estar cada dia més d'acord amb tot allò que funciona a l'inrevés de com ens van voler fer aprendreEspero que les criatures que avui estudien història no hagin de practicar aquest "brain's storm" que hem de fer els del meu temps.