pd 774

DESTINO 18 de maig de 1968

JUVENTUD, DIVINO TESORO

Santiago Nadal

¿Contra qui protesten els estudiants de tot el món?

... Coincideixen estudiants occidentals i orientals en una gran protesta contra l'establert en els respectius països...

La protesta estudiantil arriba a fer la impressió de ser un pur nihilisme...

Els estudiants proclamen com a inspiradors ideològics a Marx, a Mao Tse-tung, a Marcuse... veuen en ells la negació. Sobretot, la negació del vedell d'or que la societat opulenta actual ha bastit sobre l'altar dels sacrificis.

Nominalment, protesten contra coses radicalment contràries. Sustancialment, protesten contra les mateixes coses... Protesten contra les velles estructures i contra la mentalitat parada de les generacions anteriors. I contra la idea del benestar elevada a doctrina de la suprema felicitat... contra la prosperitat com a únic ideal enlloc de com a mitjà, contra la indiferència davant el patiment de milions i milions de persones, en una paraula; contra el materialisme.

pd 773

??? .. 29 de febrer de 1976 ?

EL MAIG FRANCÉS VA ACABAR AMB EL GAULLISME

Teresa  Pàmies

... Teresa Pàmies va presentar a Mataró el seu darrer llibre, "Si vas a París, papà..."

Va començar dient que "l'inici del moviment estava en la rebel·lió estudiantil, a la que es van sumar altres sectors de la població...  al final del "maig del 68" hi va haver decepció en convertir-se en un moviment escanyat, malograt pels errors i la incoherència dels joves enfront de la responsabilitat de la classe obrera... Malgrat que sembli que no va tenir cap repercussió política, sí que la va tenir, doncs va acabar amb el gaullisme, encara que el moviment representava una lluita contra el capitalisme, aleshores i ara en crisi com a sistema de valors morals i socials...

...  la indecisió en la presa del poder per a instaurar un Estat socialista va ser deguda a que gran part de la societat francesa desitjava una democràcia més real i autèntica, però no estava preparada per a una situació revolucionària, essent impossible governar en contra de la voluntat de la majoria...

pd 772

EL PUNT / Dimecres, 10 de maig de 1995

S'HAN OBLIDAT LES LLIÇONS DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL?

Enquesta

Àngel Duarte: "Sovint les lliçons de la Història s'obliden en una generació..."

Vicent Partal: "... Gitanos, magribins, asiàtics o negres es veuen com sers inferiors als guetos de la democràtica Europa. La principal lliçó era que als monstres no se'ls ha de deixar créixer."

Antoni Gutiérrez Díaz: "... existeixen minories ultradretanes i de vegades sentiments subconscients que podrien portar a una confrontació, encara que fos localitzada. No oblidem el que està passant a l'ex-Iugoslàvia."

Carles Francino: "... Pot ser un pèl catastrofista airejar fantasmes com el feixisme o el nazisme, però la guerra dels Balcans, els vots de Le Pen a França o els atemptats contra immigrants a Alemanya fan posar la pell de gallina."

Àngel Cerdanya, El Sueco: "... sempre hi ha el perill que es produeixin focus de feixisme i intolerància. La lliçó s'ha aprés, però la societat no ha de baixar la guàrdia..."

pd 771

EL PUNT / Dilluns, 30 de gener de 1995

IMPOSSIBLE D'OBLIDAR

Dolors Bellés

Fa cinquanta anys els soldats del primer front ucraïnès van entrar al camp d'Auschwitz

El 27 de gener de 1945 l'exèrcit roig va arribar a Auschwitz, el camp de concentració més gran construït pel Tercer Reich en territori polonès. Quan els soldats van entrar al camp van quedar horroritzats. Van trobar-se milers de cadàvers apilonats, que els nazis no havien tingut temps de cremar, i espectres humans. La setmana passada es va commemorar el cinquantenari de l'alliberament del camp d'extermini d'Auschwitz, símbol de la intolerància humana, que cal no oblidar perquè mai no es torni a repetir l'holocaust.

...

L'holocaust va ser organitzat tècnicament per Eichman, seguint les ordres estrictes de Hitler i de Himmler, cap de les SS. Tot i que les ordres procedien de les altes instàncies del Tercer Reich, tots els estaments de la societat alemanya hi estaven també implicats. El govern, perquè donava les ordres; els juristes, perquè dictaven les lleis racistes; els funcionaris del registre civil, perquè facilitaven els noms dels jueus; la policia, perquè detenia les víctimes; i les entitats bancàries, perquè els embargaven els comptes. L'horror d'Auschwitz no va ser només els crims que s'hi van cometre, sinó la complicitat, en nom de la puresa racial, d'una part de la societat europea.

...

pd 770

EL PUNT / Dijous, 9 de juny de 1994

L'ALTRA NORMANDIA

Natàlia Molero

Normandia: unes imatges de cine antic en blanc i negre, unes barques escapçades de popa amb un munt de joves carregats amb motxilla i casc militar que es llançaven a l'aigua en aquella primavera inestable. Després ha vingut la resta: el valor, la gran escabetxada del Dia D, les veritables raons de l'exèrcit aliat, o sigui la por a Stalin. Més ben dit, la por de Churchill a Stalin. Curiosament la mateixa por que els va impedir d'ajudar la República espanyola pocs anys abans, en aquell assaig general que va ser la Guerra Civil (Espanyola).

La mateixa raó és la que allibera i condemna, quina paradoxa! L'oncle Joe, tal com els anglesos anomenaven Stalin, no estava disposat a deixar ni un sol mil·límetre conquerit, de manera que no es podia córrer el risc que l'exèrcit roig s'anés quedant trossets d'Europa avançant des del front oriental. Calia obrir un nou front; els cossos especialment preparats, els espies dobles i una inusitada fortuna en preveure un petit període de calma enmig del gran temporal que afectava les costes normandes aquell 6 de juny van acabar-ho de fer possible: el Tercer Reich tenia els dies comptats. Ara, en les commemoracions, el príncep d'Edimburg espera a l'altra riba, cinquanta anys després que la família reial tingués treballs a dissimular la seva fascinació pels uniformes nazis... 

De tota manera, Normandia va significar l'anorreament de l'horror nazi. Quan el Dia D a Bòsnia?

pd 769

EL PUNT / Dijous, 9 de juny de 1994

EL DIA D (i 2)

Víctor Mora

...

A l'Europa d'aquells anys, només va brillar una primera llum d'esperança quan la Wehrmacht alemanya va ser encerclada i esclafada pels soviètics a Stalingrad. Aquella derrota nazi va marcar el principi de la fi. I el desembarcament de Normandia, el 6 de juny de 1944, havia de ser el cop definitiu. Si som lliures avui dia, ho devem en bona part als molts soviètics i nord-americans que van lluitar i morir per la democràcia.

... El dia D, Europa va recuperar la identitat cultural. Va deixar de funcionar al dictat del Berlín nazi. També va recuperar les llibertats d'una democràcia que mai no s'eixampla tant com s'hauria d'eixamplar, però que és democràcia al capdavall. 

Però com va dir profèticament en acabar la guerra un dels intel·lectuals exiliats: "Homes, vetlleu! El ventre d'on ha sortit la bèstia és encara fecund!". Això en va fer riure uns quants, del tipus dels post-moderns que avui confessen no emocionar-se amb "La llista de Schindler", o dels neofeixistes que emprenen caceres de bruixes contra els progressistes locals. Però el temps li ha donat la raó: els feixistes tornen. La història no es repeteix. Però tenim el mateix sistema social d'on va sortir la bèstia: crisi, atur, nacionalisme exacerbat, rapacitat encastellada, desesperació i desorientació... L'exhortació a mostrar-se vigilants és encara ben vigent.

pd 768

EL PUNT / Dijous, 9 de juny de 1994

EL DIA D (1)

Víctor Mora

... els primers anys 40, quasi tots els països de l'Europa Occidental van caure en mans dels nazis i els seus titelles... Prou sabem que a Portugal hi manava un autòcrata feixistitzant i que, a Espanya, Franco havia arribat al poder gràcies a Hitler i a Mussolini (i als sectors més antropòfags del gran capital internacional, que ja havien, abans, esponsoritzat el Führer i el Duce perquè paressin els peus a milions de persones, desesperades per l'atur i la crisi, que podien seguir el camí de la revolució).

...

En aquells dies, els europeus no considerats "aris purs" pels il·lustres imbècils amb títol de professor, que es dedicaven a mesurar cranis amb propòsits racistes, estaven destinats a anar a parar, tard o d'hora, als camps de concentració. Eren edificacions ben construïdes, fetes per durar, en algunes de les quals grans empreses capitalistes explotaven treballadors en òptima competitivitat: eren esclaus.

Generacions senceres d'europeus (jueus, gitanos, discapacitats, homosexuals, antifeixistes, comunistes, cristians, membres de sectes religioses, etcètera) haurien descobert una molt particular "identitat cultural", en sentir xiular el Zyklon B a les cambres de gas que diversos d'aquells camps tenien. Això de les cambres de gas, avui ho nega tot un moviment neonazi que busca reclutar gent jove a qui l'atur, la corrupció, la crisi i la desigualtat social sempre creixent, malgrat els canvis del canvi, ha indignat i desorientat.

...