pd 1280

"Potser aquells grenyuts esparracats, aquells nostàlgics dels ocells... aquells que també eren els més conscienciats a favor de la llengua i les tradicions, aquells que se solidaritzaven amb els nouvinguts i amb els més desafavorits, aquells que es feien sobiranistes i que s’indignaven... Potser sí que tenien una mica de raó, oi?"

Ignasi Aragay

pd 1279

"Hi ha molts progressistes que han dedicat la vida a conservar, que són uns eterns lluitadors conservadors: de la natura, el patrimoni, la memòria, les tradicions, la cultura popular, la llengua..."

Ignasi Aragay

pd 1278

"Ciudadanos no perd ocasió per tensar la societat catalana, que utilitza com un banc de proves de la seva carrera cap a la Moncloa. El diputat Carrizosa actua com un piròman que provoca els ànims al Parlament i atia la confrontació social..."

Esther Vera

pd 1277

"... Per l'escletxa oberta ha penetrat Cs, un partit que desfigura els valors de la regeneració democràtica amb el suport al govern més corrupte; que vol mantenir un discurs de centreesquerra mentre reclama la presó permanent; que competeix amb el PP per associar l'espanyolisme des-acomplexat a la minorització de les llengües cooficials espanyoles..."

Toni Güell

pd 1276

"...D’aquells revolucionaris (del "maig francès"), no pocs van acabar o bé absorbits per l’enemic o bé relegats a la posició del proscrit, del boig, o d’aquell a qui només se li permet épater les bourgeois. I és cap aquí, cap a la posició de les quimeres desautoritzades i fàcilment criminalitzables, cap on es vol empènyer l’independentisme amb el clima actual de persecució, amb l’ús espuri del delicte d’odi, amb les interlocutòries judicials que caminen cap a la il·legalització dels partits que declarin certs ideals..."

Toni Güell

pd 1274

El Maig del 68 volia incinerar els valors caducs, però per l’escletxa que va obrir en l’estat del benestar no hi va entrar la revolució, sinó la reacció neoliberal. Als setanta, el capitalisme va apropiar-se, desfigurant-los, de valors d’aquell moviment estudiantil com l’individu, la creativitat, la immediatesa...

Toni Güell

pd 1275

Als setanta, el capitalisme va construir una hegemonia que va relegar les esquerres realment transformadores a uns marges intel·lectualment còmodes, però, sovint, políticament desactivats, condemnats a ser percebuts per la majoria com una postura estètica però innòcua, necessària només com a contrapunt que recordés els seus excessos i condició dogmàtica...

Toni Güell