pd 1379 El joc de l'oca

(de la sèrie: arafaunany)

Demanar una solució política per resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya, sense mediació externa, en els termes que proposen a Madrid, és ciència-ficció. 900 persones ferides, centenars de persones investigades per desobediència, malversació, rebel·lió o sedició i més de dos milions de ciutadans que van defensar i exercir el dret a vot invaliden qualsevol proposta de retorn a l’ statu quo. La resta és retòrica.

M. Dolors Genovès

pd 1378 Colònia 2

... Què hi ha entre ser estranger i ser de la metròpoli? La colònia. La colònia és nostra, però no forma part del nosaltres... com que no forma part del nosaltres, no cal ni escoltar ni preguntar. Diuen molt sovint que Catalunya no pot acollir-se al dret a l’autodeterminació, perquè no és una colònia. Potser no ho és. Però actuen ben bé com si ho fos...

Vicenç Villatoro

pd 1377 Colònia 1

... les tertúlies nocturnes de la televisió pública espanyola... Es dediquen a fer hipòtesis sobre què pensen, què senten, què volen realment, què els convé, què faran i què deixaran de fer els catalans... sense catalans... parlen sobre ells, els analitzen, els interpreten, els observen... però ni els pregunten ni els escolten. En un cert sentit, és la mateixa lògica de l’“A por ellos”. Els catalans són ellos, no nosotros. Però no els deixem ser estrangers...

Vicenç Villatoro

pd 1376 Normalitzant la violència ... 3

(de la sèrie: arafaunany)

... l’1-O segueix reverberant en l’imaginari col·lectiu... per donar lloc a un cert engrescament. I sembla que ja no són només policies els que volen que els deixin “actuar”. I per què hauria passat, això? Doncs perquè el discurs del poder ho té molt més fàcil que qualsevol altre discurs per fixar el que està permès...

Toni Güell

pd 1375 Normalitzant la violència antisoberanista 2

(de la sèrie: arafaunany)

... la ferotge repressió policial del referèndum català, acompanyada de l’aplaudiment del govern central, del cap de l’Estat i de bona part de l’opinió pública espanyola, constitueix una immensa mostra de comprensió i de disculpa per a qualsevol que vulgui respondre amb brutalitat a aquells ciutadans que manifestin de manera pacífica i cívica que no se senten identificats amb l’estat espanyol, els seus símbols i el seu relat...

Toni Güell

pd 1374 Normalitzant la violència antisobiranista 1

(de la sèrie: arafaunany)

A Espanya, la resposta policial i judicial a la violència de l’extrema dreta voreja sovint la connivència; en tot cas, mai no és prou contundent perquè les expressions d’odi i de brutalitat del feixisme quedin estigmatitzades als ulls de tothom i de manera cristal·lina com un fenomen delictiu o il·lícit...

Toni Güell

pd 1373 Canviar els noms

“Espanya no té un problema d’ultradreta”, comenten en una tertúlia. Ben cert. Perquè Espanya té una fórmula infal·lible per eliminar tots els problemes: canviar el nom de les coses. ¿Tens un grup de gent cantant el Cara al sol mentre fa la salutació feixista? Doncs en dius “ciutadans manifestant-se en contra del separatisme” i ja no tens un problema d’ultradreta. ¿Tens una gent que destrossa bars, trenca mobiliari i crema banderes? En dius “partidaris de la legalitat i de l’ordre” i ja està... És una tècnica fantàstica. Canvies el nom del problema i ja no hi ha problema. ¿Has dit que no hi hauria mai un referèndum? Doncs dius que hi ha hagut un pícnic, encara que hi hagi urnes i paperetes... o dius que els qui demanen més democràcia són colpistes contra la democràcia. És màgic...

Vicenç Villatoro